“El problema és que la figura de l’investigador clínic s’està perdent”

L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) és el cinquè centre de recerca espanyol que ha aconseguit més finançament del programa europeu Horizon 2020 el 2015 i el primer si es considera exclusivament l’àmbit biomèdic. Un centre que organitza la recerca en 5 àrees temàtiques, dins les quals s’agrupen gairebé 60 equips. Creat l’any 1996, l’Idibaps és un consorci que està configurat per l’Hospital Clínic, la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC (IIBB-CSIC) i el Departament d’Economia i Coneixement (DEC) de la Generalitat de Catalunya.

Pregunta. El 2015 l’Idibaps-Fundació Clínic sumen un total d’11 projectes finançats, amb un import concedit total de prop de 7 milions d’euros. Com veu el finançament que es dedica en investigació a Catalunya?

Resposta. El finançament ministerial ha mantingut el nombre de projectes aquests últims anys però en quantitat econòmica ha disminuït gairebé un 38 per cent. Amb tot, pensem que el sistema ha aguantat bé. A Catalunya han incrementat les publicacions de tots els instituts de recerca. Malgrat la retallada econòmica no ha disminuït molt el nivell sinó que s’ha traslladat la pressió a les institucions. A les institucions, amb menys recursos, els ha costat molt mantenir polítiques científiques de captació de talent, d’incentivació, etc., però crec que s’arreglarà. No sé si els diners provinents dels ministeris de Madrid s’acabaran recuperant mai, espero que sí, però el que tinc clar és que l’estratègia és anar a Europa a buscar finançament.

P. L’objectiu de l’entitat és impulsar la recerca traslacional i integrar la recerca clínica de qualitat contrastada amb la recerca bàsica d’alt nivell. Com ho fan?

R. Actualment tenim 106 grups de recerca. D’aquests, un 70 per cent són metges de l’Hospital Clínic que, a més, són caps de grups i investigadors de l’Idibaps i la majoria d’ells també són professors universitaris. Això fa que tinguem investigadors que poden transmetre i investigar sobre els problemes de les malalties directament des dels malalts que ells veuen en les seves consultes al laboratori. I viceversa, ja que si troben alguna cosa interessant en el laboratori que pot ser rellevant per a l’assistència es traslladada ràpidament a la consulta.

Això és la traslacionalitat. Un científic clínic no pot fer-ho tot, per tant, conformem els nostres equips amb grups liderats per investigadors bàsics però que estiguin interessats en problemes clínics rellevants que siguin d’interès per l’Hospital Clínic. Així és com aconseguim aquesta traslacionalitat. Aquest és el nostre leimotiv.

P. La traslacionalitat és la clau de l’èxit de l’Idibaps?

R. Totalment. La figura de l’investigador clínic és una figura que, històricament, l’Hospital Clínic ha fomentat molt.

P. De quina manera?

R. Ajudant a que els seus metges tinguessin un temps lliure per poder fer recerca. Això ha estat clau perquè aquests metges fossin la llavor creadora de l’Idibaps. Ara tenim un problema i és que la figura del “metge recercaire” o investigador clínic s’està perdent. Per tant, la nostra estratègia és buscar aquells metges joves que estan fent la residència o que l’estant acabant, que tinguin la curiositat o l’interès per fer la doble funció o el sobreesforç de fer la recerca. En aquest punt estem molt vinculats amb l’hospital i si identifiquem algun metge jove que té interès i virtuts per fer recerca, l’hospital li facilita alliberament de tasques perquè nosaltres puguem oferir-li fer recerca.

P. Per quin motiu creu que la figura de l’investigador clínic s’està perdent?

R. No ho tenim massa clar però penso que un dels motius pot ser que en els últims anys, degut a la forta pressió assistencial, no hi ha hagut oportunitat de fer recerca, la crisi ha obligat als metges a fer més visites. Però això és un fet puntual. D’altra banda, i degut a que aquest fenomen també està succeint a altres llocs del món, penso que, en general, la gent jove és gent que vol resultats molt ràpids i que si pot amb mig esforç aconseguir el doble de resultats millor. La recerca vol molt temps, molta dedicació i molt d’esforç. Hi ha metges que passen consulta de 8 a tres de la tarda i després han de venir a l’Idibaps a fer laboratori. Un altre motiu pot ser que hi hagi hagut metges recercaires que hagin tingut egos molt grans i hagin tapat aquesta gent, que no els hagin deixat aflorar.