GM Barcelona | jueves, 31 de agosto de 2017 h |

La Fundació IDIS, que representa als principals grups hospitalaris privats i companyies asseguradores de salut a Espanya, ha dissenyat un pla de xoc que podria deixar a zero les llistes d’espera quirúrgica de la sanitat pública abans que acabi l’any, que requeriria una inversió propera als 1.500 milions d’euros.

El Sistema Nacional de Salut (SNS) va començar 2017 amb més de 614.000 pacients esperant per sotmetre’s a una cirurgia no urgent, segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Sanitat, i la demora mitjana se situava en uns 115 dies, 26 més que l’any anterior. Per acabar amb aquesta situació, IDIS posa a la disposició de les administracions sanitàries tot el potencial assistencial de la sanitat privada, amb més 2.000 quiròfans, 452 hospitals i prop de 100.000 professionals sanitaris, així com l’experiència que acumulen en realitzar cada any més d’1,5 milions d’intervencions quirúrgiques, el 30 per cent de totes les que es duen a terme a Espanya.

De fet, calculen que per fer-ho possible en pocs mesos caldria incrementar en una mitjana de 3 a 4 operacions per quiròfan i dia l’activitat de la xarxa d’hospitals de la sanitat privada, fet que consideren “totalment viable” tenint en compte la seva capacitat actual i la seva “elevada” agilitat en la resposta a les necessitats de la població.

“És necessària una voluntat política en la cerca de solucions que garanteixin la continuïtat del sistema, deixant a un costat formulacions ideològiques i que donin resposta a necessitats urgents i reals que preocupen i afecten als ciutadans”, ha destacat el director general de la Fundació IDIS, Manuel Vilches.

La dotació econòmica del pla s’ha calculat a partir de les últimes dades del Ministeri, les patologies més freqüents en les llistes d’espera quirúrgica i els càlculs estimatius del IDIS en funció de la seva experiència, i equivaldria a l’1,5 per cent sobre la despesa pública en sanitat previst en 2017. No obstant això, segons puntualitzen, un terç de la mateixa, uns 450 milions, retornaria a les administracions via imposats.