La sanitat s’ha de reinventar com “la simfonia del nou món”

Defensor de l’equitat en el Sistema Nacional de Salut (SNS) com a Comissionat de l’AGP, intenta mantenir l’equilibri amb la seva professió i les seves aficions, que a més, guarden relació. No és possible parlar de l’Ángel sense explicar la seva experiència com a cooperant a Àfrica o a America Llatina. Expert en salut pública, té clar en quina clau ha d’estar la sintonia de l’SNS.

Pregunta. Repassant el teu CV m’he adonat que llarg és una bona estona… Et queda alguna cosa per fer?

Resposta. Sí segur, em queden moltíssimes coses. Crec que és bo quedar-te amb la sensació de que et queden coses per fer._Sempre ho dic, que el dia que em jubili m’encantarà treballar sobre el terreny en temes de voluntariat, per exemple. Quan estàs de cooperant sempre tens una perspectiva a curt termini, per això m’agradaria fer-ho més a llarg termini.

P. Mirant cap enrere ara, amb què et quedes?

R. No sabria dir, però crec que amb les amistats que he fet al llarg de la meva vida professional.

P. Viatgem una mica, on anem?

R. En breu tenim entre mans donar suport al poble Sahrauí en matèria drets humans, i possiblement farem una visita immediata als camps de refugiats.

P. Però aquesta tasca com a cooperant no és nova, es remunta anys enrere…

R. La meva primera experiència va ser a l’Equador, a la selva amazónica. També vaig tenir l’oportunitat de col•laborar a República Dominicana el 1990 i des de llavors estic lligat a ells. Guardo amistat amb un metge i gràcies a ell segueixo en contacte amb aquella zona. Tenim un estudi molt potent en la reducció de la mortalitat materna, d’embarassos en adolescents. Han reduït la mortalitat infantil, però la materna es manté a costa que hi ha molts embarassos, solament el 20 per cent de parts és en adolescents.

P. Dos de les teves altres aficions són el teatre i la música. S’obre el teló i apareix un element, diga-li X, imprescindible per a l’SNS, quin és?

R. Ens falta atendre bé la cronicitat. Tenim una estratègia però tal i com està no tenim eines per poder-la desenvolupar. És un problema que no hem abordat bé. De tots els llits hospitalaris, solament el 10 per cent correspon a crònics. És clar que l’equilibri no està compensat.

P. Parlant d’equilibri, la iniquitat és la gran ‘tragèdia grega’?

R. Es va abordar en la Llei General de Sanitat com una cosa important, però ens hem oblidat d’ella. No solament parlem de les iniquitats en l’accés a les innovacions, existeixen grans diferències en esperança de vida, i desigualtats socials i econòmiques. En dependència també és preocupant.

P. Hi ha fantasmes de l’òpera en sanitat?

R. Crec que no, les autoritats sanitàries i els organismes són conscients de les necessitats del sector. Potser el fantasma estigui en Hisenda, que és el que posa les objeccions econòmiques. Tenim molt bons professionals al capdavant de la Sanitat.

P. La Salut Pública és la gran obra inacabada?

R. És la sintonia inacabada, perquè no acabem d’apostar bé per ella. Quant podríem evitar si fem una bona salut pública?

P. Posem música al moment actual…

R. La sanitat s’ha de reinventar, seria alguna cosa així com ‘La Simfonia del Nou Món’, de Antonín Dvorák.

P. La cobertura de vacunació en adults que gènere teatral tindria?

R. La cobertura de vacunació infantil és bona, seria una molt bona obra, ni comèdia ni tragèdia. No obstant això, en adults hem de fer que vagin més al teatre. De moment, és un assaig.

P. A qui vacunaries?

R. Vacunaria perquè la formació en vacunes es potenciés més entre els estudiants i els professionals.