Segons es desprèn d’un estudi presentat al congrés ACC, el grup tractat amb TAVI va tenir una mortalitat anual un 26 per cent inferior a la del grup quirúrgic.
L’estenosis aòrtica severa té com a tractament estàndard la cirurgia clàssica oberta de recanvi valvular, que implica anestèsia general, connectar el cor a una bomba extracorpórea per poder parar-ho i així extirpar la vàlvula malalta i col·locar la vàlvula artificial. No obstant això, la implantació transcatèter de pròtesis aòrtiques (TAVI, per les seves sigles en anglès) cobra força com a alternativa no només per la mínima invasió que suposa, sinó perquè en un estudi recentment presentat al Congrés Anual del Col·legi Americà de Cardiologia (ACC) i publicat en New England Journal of Medicine queda reflectida l’avantatge d’aquesta tècnica en termes de supervivència.
Uns resultats que han transcendit en la mateixa setmana en la qual l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona anunciava la fita d’implantar en una embarassada, per primera vegada a nivell mundial, i sota el lideratge dels cardiòlegs Bruno García i Pilar Tornos, una pròtesi aòrtica (TAVI) dins de l’altra vàlvula biològica que la pacient ja tenia, una tècnica coneguda com valve in valve.
La implantació de pròtesis aòrtiques per via percutània s’indica en pacients inoperables o en els quals la cirurgia presenta un risc molt elevat a causa d’altres comorbiditats, rescatant així a més del 30 per cent dels pacients amb estenosi aòrtica simptomàtica severa no candidats a cirurgia.
No obstant això, com explica Francisco Fernández-Avilés, coordinador de la Xarxa de Recerca Cardiovascular (RIC) i cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, existien dubtes sobre si aquest procediment era una bona alternativa a la cirurgia, alguna cosa que ha quedat buidat amb els resultats de l’estudi Pivotal, en el qual han participat 800 pacients amb una mitjana d’edat de 83 anys, amb estenosi aòrtica severa i d’alt risc quirúrgic, aleatoritzats per ser tractats mitjançant cirurgia oberta o amb un model de TAVI denominat Core-Valve. En aquest cas, com aclareix l’expert, no es tractava de valve in valve, sinó d’implantació d’una vàlvula biològica substituint a la nativa.
Segons es desprèn d’aquest estudi, realitzat íntegrament a Estats Units amb la participació de 45 hospitals, el grup tractat amb Core-Valve va tenir una mortalitat anual un 26 per cent inferior a la del grup quirúrgic —14 per cent enfront de 19 per cent, respectivament—, amb independència de quins fossin les seves condicions i les seves malalties associades a la patologia valvular, així com una incidència clarament més baixa de complicacions —13,9 per cent en el grup TAVI enfront de 18,7 de la branca quirúrgica—.
“Est és el primer estudi prospectiu que suggereix que la TAVI és superior a cirurgia en una població predefinida de pacients, i això és una troballa provocativa “, valora el co-investigador principal de l’estudi, David H. Adams, president del Departament de Cirurgia Cardiotorácica del Mount Sinai Medical Center. De fet, apunta al fet que, davant els “resultats excepcionals” del braç de cirurgia, amb taxes de mortalitat inferiors a les benvolgudes per la Societat Americana de Cirurgians Toràcics, per creuar el llindar de superioritat al grup tractat de forma percutània se li van exigir resultats “excel·lents”.
“Malgrat els bons resultats de la cirurgia, l’evolució dels pacients als quals se’ls fa TAVI és molt superior“, afegeix Fernández-Avilés, recordant que es tracta d’una tècnica mínimament invasiva que es resol amb anestèsia local en qüestió de una hora. Per tant, davant resultats equivalents, i partint de la base que sempre és millor no operar si hi ha elecció, aquests resultats semblen establir les primeres bases del que suposarà un ús més estès.
“El següent repte és veure què passa en pacients que no són d’alt risc”, declara l’expert, confiant que, amb les millores que s’estan produint en la TAVI —enguany comptaran amb nous models cada vegada més petits i sofisticats—, “probablement aquests resultats es van a reproduir en altres subgrups de pacients”.
Una altra de les “dubtes en l’actualitat és quina és la durada d’aquestes vàlvules a llarg termini.
Als dos dies de vida , a Catalina se li va diagnosticar una cardiopatia congènita de la qual va ser intervinguda als 12 mesos . Avui té 28 anys i és mare d’un nadó de dos mesos , i també la protagonista del gran èxit metge d’un equip multidisciplinari de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona , que va intervenir la pacient de forma pionera a nivell mundial implantant una pròtesi aòrtica ( Tavi ) dins de la vàlvula biològica que ja li havia estat posada als 22 anys . L’elecció de fer-ho de forma percutània , i no mitjançant cirurgia de recanvi valvular , va ser perquè aquesta última implica la pèrdua del fetus en un 30 per cent dels casos . Tot i que la pacient havia estat asimptomàtica , amb la sobrecàrrega de l’embaràs es va observar estenosi de la vàlvula des de l’inici , que el va fer ingressar amb diagnòstic d’insuficiència cardíaca a la setmana 22 de gestació . Gràcies a la sala híbrida amb què compta el centre , que funciona com a sala d’hemodinàmica i quiròfan , es va poder realitzar aquesta intervenció mitjançant abordatge per l’artèria femoral controlant l’estat del fetus per ecografia gastroesofàgica . El nadó va néixer a la setmana 37 per cesària.
