Mar Barberà

Barcelona

| viernes, 04 de noviembre de 2016 h |

Actualment a Catalunya hi ha vuit anys de diferència en esperança de vida entre els territoris amb rendes més altes i els territoris amb rendes més baixes. Concretament, aquesta esperança és més baixa a determinats barris d’El Prat de Llobregat o de Sant Adrià de Besòs, que és de 79 anys, mentre que a d’altres zones de ciutats com Sant Cugat del Vallès aquesta esperança arriba als 87 anys. La lluita contra les desigualtats socials és l’objectiu principal fixat pel departament de Salut des de l’inici de la legislatura. “Tenim l’obligació moral de combatre aquestes desigualtats”, així ho va expressar Antoni Comín, conseller de Salut, en el transcurs de la conferència “El dret a la salut i la desigualtat social” que va impartir, el 3 de novembre, a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB).

Per la seva banda, María Casado, directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, va obrir l’acte reivindicant el valor de la sanitat pública i va fer especial esment a l’accés a la sanitat. “Hem de saber cuidar l’accés a la sanitat, ja que actualment a Catalunya això encara no està ben aconseguit. Confio que el conseller sabrà cuidar aquest accés”.

Comín va posar de manifest la relació de causalitat que hi ha entre la desigualtat dels factors socioeconòmics i la salut. “El nostre estat de salut depèn en un 50 per cent de les estructures socials ja donades”. Des de la tasca assistencial, una de les accions destinades a combatre aquestes desigualtats és el pla impulsat per millorar les llistes d’espera, un pla centrat en la fase diagnòstica perquè “ és la que té el cost més baix”, va dir.

Un dels punts forts en la lluita contra les desigualtats, segons Comín, és el pla que està duent a terme el Departament de Salut per redefinir els criteris de l’Atenció Primària (AP), i que estarà en disposició de ser presentat a mitjans de novembre. Segons Comín, es pot fer una Atenció Primària més apoderada amb nou sistema de pagament per combatre les desigualtats. “Aquest és un canvi important ja que distribuïm els recursos de l’AP per tal de discriminar positivament els territoris de rendes més baixes. Volem un sistema de pagament que busqui les necessitats en salut”.

Més recursos per a salut mental

D’altra banda, el creixement de la partida per a salut mental als pressupostos del 2017 serà “el més gran de la història”, va reafirmar Comín, destacant que l’increment de recursos es destinarà a potenciar el model comunitari, apostant per la prevenció, la inserció laboral i les polítiques d’habitatge. L’objectiu és que el 2020 la proporció dels recursos públics que es destinen a salut mental sigui del 60 per cent per a serveis del model comunitari i del 40 per cent per a hospitalització, fet que invertirà el percentatge actual.

Comín va recordar que totes les polítiques sanitàries que es duen a terme des del seu departament estan emmarcades dins el Pla de Salut 2016-2020 i que precisament l’eix motor d’aquest Pla està orientat a reduir les desigualtats socials a través del Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP), que articula tots els departaments. “Totes les polítiques són polítiques de salut pública”, va dir Comín, qui va assegurar que la recerca també juga un paper clau en la lluita contra les desigualtats.