José A. Rodríguez Barcelona | viernes, 07 de octubre de 2016 h |

Entendre els processos biològics implicats en la migració cel·lular (o transició epiteli-mesènquima) és fonamental per combatre patologies com el càncer. Així ho van assenyalar els experts reunits durant la Conferència Barcelona BioMed “Transicions epitelials i migració cel·lular: aprenent del desenvolupament per combatre la malaltia”, organitzada per la Fundació BBVA i l’IRB Barcelona (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona).

Com va explicar Jordi Casanova, coorganizador de l’esdeveniment i investigador de l’IRB Barcelona, “la transició epiteli-mesènquima és necessària durant el desenvolupament embrionari però després es reactiva en diferents patologies adultes, com el càncer o la degeneració d’òrgans”.

En condicions normals, la funció natural de la migració cel·lular és la generació d’òrgans a l’embrió. “Moltes cèl·lules de l’embrió neixen molt lluny de la seva destinació final —va comentar aquest expert—. Així que han de realitzar llargs desplaçaments per arribar a la seva destinació i formar els òrgans”.

El problema apareix quant aquestes migracions s’activen de forma patològica durant l’adultesa.

En aquest sentit, com va assenyalar Ángela Nieto, de l’Institut de Neurociències d’Alacant (CSIC-Universitat Miguel Hernández), durant el desenvolupament embrionari les cèl·lules poden respondre a molts senyals. “Però no ocorre el mateix, en condicions normals, en les cèl·lules adultes —va explicar—, perquè ja estan molt diferenciades. Segurament el que succeeix en processos patològics és que sí poden respondre a aquests senyals”. En aquests casos, les cèl·lules adultes tornen a fer el mateix que feien en el període embrionari: migrar. “Això es pot traduir, per exemple, en la disseminació de cèl·lules des d’un tumor primari”, va dir Nieto.

Paper de les cadherines

Una de les idees més arrelades en aquest camp fins a fa pocs anys era que si les cèl·lules d’un tumor presentaven una elevada quantitat de la proteïna cadherina, “es podia parlar de bon factor pronòstic”, va assenyalar Casanova. Aquestes proteïnes són les principals molècules d’adhesió cel·lular. D’aquesta manera, si hi ha una gran quantitat d’aquest tipus de molècules, sembla lògic suposar que les cèl·lules tenen més complicat desenganxar-se i migrar. Però, com va comentar Casanova, aquesta idea ha canviat en els últims temps. “S’ha comprovat que el realment perillós són els estadis intermedis, és a dir, les cèl·lules tumorals que no tenen ni molta ni poca quantitat d’aquesta proteïna”. D’aquesta manera, també poden migrar i, sobretot, són més capaces d’envair altres teixits.

Reptes

Finalment, Casanova va voler emfatitzar la rellevància de la recerca en el camp de la migració cel·lular. “La metàstasi es pot produir per diferents mecanismes. Per exemple, hi ha cèl·lules que poden migrar de forma individual mentre que unes altres ho fan de manera col·lectiva. Per això és necessari conèixer-los bé per poder dissenyar fàrmacs que l’evitin”.

En la mateixa línia, Nieto va comentar que cal “descobrir els mecanismes comuns als processos patològics de migració cel·lular. És necessari desvetllar com les cèl·lules interactuen amb el seu entorn, tant amb cèl·lules semblants com amb cèl·lules diferents, de tal manera que organitzen un moviment cel·lular”.

Aquesta experta va participar fa dues dècades en una recerca que va permetre identificar diversos gens relacionats amb aquest procés patològic de migració. Nieto també va comentar que una de les principals línies de recerca en aquest camp és “estudiar com la reactivació d’aquest mecanisme està implicada en patologies com la fibrosi renal”.