Un equip científic liderat per Andrés Ozaita, investigador principal del Laboratori de Neurofarmacologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en col·laboració amb investigadors de la Universitat del País Basc, ha estudiat el rimonabant com a possible fàrmac per tractar la síndrome del cromosoma X fràgil, obtenint molt bons resultats en ratolins a dosis allunyades de potencials efectes adversos.
Moltes de les afectacions vinculades a la síndrome del cromosoma X fràgil, com són els problemes cognitius o també l’alteració de plasticitat neuronal, depenen del sistema endocannabinoide, una xarxa de receptors neuronals que regula processos de la recompensa, l’aprenentatge i la memòria.
Per aquest motiu, l’equip d’Ozaita ha decidit utilitzar el rimonabant, una molècula que bloqueja el receptor principal del sistema endocannabinoide: el receptor per cannabinoides 1 (CB1). Es tracta d’un fàrmac ja existent, ja que va ser desenvolupat i aprovat per l’Agència Europea de Medicaments a 2007 per tractar l’obesitat sota la premissa que la inhibició de l’activitat cannabinoide redueix la gana. Desafortunadament, el rimonabant va haver de ser retirat del mercat dos anys més tard a causa d’efectes secundaris indesitjats, com depressió o ansietat. Aquests efectes secundaris, però, són dependents de la dosi de fàrmac administrada així que l’estudi actual es basa en dosis 30 vegades menors de rimonabant en comparació amb aquelles que mostraven efectes contra l’obesitat, el que evitaria els efectes adversos observats a altes dosis.
A més del rimonabant, l’equip ha utilitzat la molècula NESS0327, un altre antagonista dels receptors CB1 diferent al rimonabant, per demostrar que els beneficis observats amb el rimonabant actuen a través del bloqueig parcial dels receptors CB1.
Plasticiat sinàptica
Segons els resultats d’aquest estudi, el tractament amb baixes dosis de rimonabant prevé els errors en la plasticitat sinàptica dels ratolins model de FXS correlacionant amb la millora cognitiva. Tal com reflecteix aquest estudi, que apareix publicat a la revista Gens, i que amplia un estudi previ del grup el 2013, els receptors CB1 són una diana molt important a l’hora de millorar els símptomes associats a la síndrome del cromosoma X fràgil, el que amplia les possibilitats de desenvolupament de noves molècules dirigides a aquest blanc.
