Un dels reptes pendents quan es parla de càncer escamós de cap i coll (CECC) és comptar amb registres oficials que facilitin parlar de xifres. En aquests moments, segons estimen els experts, unes 686.000 persones es diagnostiquen anualment a tot el món —unes 10.000-11.000 persones a Espanya— i una mica més de la meitat moren (350.000). És, per tant, el sisè tumor quant a incidència al nostre país i el setè o vuitè, en mortalitat.
Els tres punts sobre els quals cal incidir, d’acord amb Carmen González Madrid, presidenta Executiva de la Fundació Merck Salut, són l’educació sobre la prevenció (primària i secundària), el foment de la comprensió dels signes i símptomes i el diagnòstic primerenc per a un millor abordatge realitzat per un equip multidisciplinari.
Tres aspectes sobre els quals es va centrar la presentació de la campanya Make Sense, engegada per la Societat Europea de CECC, amb el suport de la Fundació Merck Salut i Merck, en el marc de la IV Setmana Anual de Conscienciació sobre aquesta patologia.
Sobre aquest tema, Juan Jesús Cruz, cap del Servei de la Unitat d’Oncologia Mèdica del Complex Assistencial Universitari de Salamanca, va recordar que dos de cada tres pacients es diagnostiquen en un estadi avançat de la malaltia, la qual cosa redueix les seves possibilitats de curació. “Si es diagnostica aviat, al voltant d’entre un 80 i un 90 per cent dels pacients es curen, enfront de l’aproximadament 50 per cent, si es diagnostiquen tard”, va explicar l’expert, qui va afegir que molts dels tractaments que hi ha disponibles per fer front a aquest tumor “són mutilants”, però gràcies a un diagnòstic precoç es poden “evitar les seqüeles”.
Si bé és cert que els pacients tenen a la seva disposició un ventall d’opcions terapèutiques format per cirurgia, radioteràpia i tractaments sistémics com la quimioteràpia, medicaments biològics i la immunoteràpia; el fonamental, tal com va recalcar Yolanda Escobar, responsable dels tumors de cap i coll del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Gregorio Marañón, és la prevenció i el ràpid diagnòstic.
Perquè això sigui possible, la facultativa va posar l’accent en la necessitat que els professionals estiguin “perfectament” formats i, “en cas de no poder diagnosticar, almenys que derivin al pacient a l’especialista”.
En relació amb els aspectes epidemiològics, Escobar va subratllar que la major part d’aquests tumors es relacionen amb el consum de tabac i alcohol, encara que hi ha una minoria de casos vinculats a la infecció pel Virus del Papil·loma Humà (VPH).
Tots dos especialistes van recalcar que a més del desconeixement que existeix per part de la població, un altre dels factors que repercuteixen en el diagnòstic tardà és la banalització dels símptomes. “Els primers símptomes solen ser l’afonia, úlceres en la boca o dolors en empassar que romanen més de tres setmanes”, va explicar Cruz, al mateix temps que va agregar que un dels aspectes positius d’aquests tumors és que “són accessibles i normalment no es disseminen”. “Triguen anys a fer metàstasis, per això és important diagnosticar-los localment”, va puntualitzar.
