E.M.P. Madrid | jueves, 05 de enero de 2017 h |

Per a Juan José Rodríguez Sendín, el president del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (Cgcom), aquest 2017 serà un any de grans canvis. No en va, finalitza el seu segon mandat al capdavant de l’entitat col·legial i, tal com ell mateix va proposar en la reforma dels estatuts de l’organització aprovada pel govern al juliol de l’any passat, no podrà presentar-se a la reelecció.

El temps passa molt ràpid i Rodríguez Sendín ha sumat ja vuit anys liderant la veu dels metges espanyols, pujant el to sense dubtar quan ho ha considerat oportú, fins al punt de sonar quasi irreverent en ocasions, i entonant lletres que tots, metges i pacients, han pogut comprendre amb claredat.

Molt temps en una organització acostumada a un cert tràfec d’inquilins que, a més, eren aliens a la medicina de família. I és que tirant d’hemeroteca, des d’Alfonso de la Font Chaos, el cirurgià madrileny que va presidir entre 1963 i 1976 l’Organització Mèdica Col·legial, la corporació de dret públic per a l’autorregulació dels professionals, i el seu màxim òrgan directiu, el consell general, cap responsable s’ha aferrat amb tanta inclinació a la butaca, ni tampoc ha comptat amb el mateix suport per revalidar la seva candidatura, com va succeir el 2013.

Després de l’etapa del cirurgià, solament va estar prop d’igualar aquests vuit anys, entre 1990 i el 1997, el pediatre valencià José Fornes Ruiz. I la llarga llista dels seus predecessors, entre ells l’oftalmòleg Isacio Siguero, o el traumatòleg Guillermo Sierra, que va ser un dels seus suports principals en el seu pas per la Secretaria General de l’entitat abans de donar el salt a la presidència el maig de 2009, van completar mandats de quatre anys.

Més de tres dècades vinculat al moviment col·legial, els últims vuit anys bolcat en l’OMC, fan que sigui difícil imaginar a Rodríguez Sendín passant consulta en exclusiva com a part de l’equip d’atenció primària de Noblejas, Toledo, del que forma part des de 1983. Encara que fos com a avantsala d’un retir tranquil, ja que a l’agost de 2018 complirà ja 65 anys.

Segur que els seus plans són uns altres. Tret que els anys hagin aconseguit apaivagar, que a simple vista no ho sembla, l’esperit inquiet que, per exemple, li va portar a ser un dels fundadors de la Societat Espanyola de Medicina General (SEMG) el 1988, de la qual va anar president entre 1995 i 2001, o la Fundació per a la Cooperació Internacional Sanitària de la SEMG-Solidària.

A més, en més d’una ocasió s’ha especulat amb el seu salt al món de la política, buscant un buit en les files socialistes en les quals posar en marxa lliurament un pensament en principi progressista que també va sorprendre en el seu moment en un entorn mèdic més conservador.

Defensor a ultrança de l’autorregulació dels professionals, la colegiació obligatòria i la deontologia professional i mur enfront de les reivindicacions sobre la prescripció dels professionals d’infermeria, Sendín es marxarà sense veure resolts els desafiaments del Sistema Nacional de Salut que ja va observar en la seva arribada a la presidència de l’OMC.

En el discurs de la seva presa de possessió en plena crisi econòmica, la prioritat era consolidar les prestacions i evitar la deterioració dels serveis, un camí en el qual ha tractat d’aportar el seu gra de sorra amb trucades d’atenció contínues sobre la necessitat de recursos, però també de frenar “l’hiperconsum” sanitari. Altres reptes com aconseguir un pacte d’Estat per la Sanitat, amb participació dels professionals, regular els desequilibris entre oferta i demanda dels metges, o pressionar perquè els acords del Consell Interterritorial siguin d’obligat compliment seguiran estant intactes per al seu successor.

La proclamació de candidats es farà el dia 31 de gener. Fins llavors, facin les seves apostes.

DADES BIOGRÀFIQUES

Va néixer en un poble de Salamanca, Vitigudino, el 1953 i es va llicenciar en medicina a la universitat d’aquesta mateixa província. És especialista en Medicina Familiar i Comunitària, diplomat en Sanitat per l’Escola Nacional de Sanitat, on també va cursar un màster en Administració Sanitària, i diplomat en Salut Laboral per l’Escola de Medicina del Treball de Madrid.

L’encara president està casat amb la seva segona esposa, amb la va tornar a ser pare d’una nena de sis anys, i va ser avi gairebé al mateix temps de la seva filla major, fruit del seu primer matrimoni.