J.V. Madrid | viernes, 09 de junio de 2017 h |

Després de més de dos anys en la pràctica clínica, teriflunomida i alemtuzumab (Aubagio i Lemtrada, pel seu nom comercial) no només han confirmat els resultats en els assajos clínics sinó que els han millorat. Així es va posar de manifest en la reunió ‘What´s new 2017. Nous horitzons en esclerosi múltiple’, que va coordinar el president de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), Óscar Fernández, i Xavier Montalban, cap del Servei de Neuroimmunologia Clínica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i director del Cemcat, amb la col·laboració de la companyia farmacèutica Sanofi Genzyme.

“Ara tenim tractaments molt potents contra la inflamació. Els resultats de teriflunomida i alemtuzumab són molt positius”, va assenyalar el president de la SEN durant aquesta trobada d’actualització en esclerosi múltiple a la qual van assistir-hi un nodrit grup de clínics.

En el cas de teriflunomida, els brots en pràctica clínica “s’han reduït entorn del 50 per cent”, va explicar Celia Oreja Guevara, neuròloga de l’Hospital Universitari del Clínic Sant Carlos. Les dades suposen una millora evident en comparació dels assajos clínics, en el quals els pacients van experimentar una disminució d’entre el 36 i el 37 per cent. Però els resultats en pràctica clínica podrien ser fins i tot millors. Fernández estima que podria situar-se en un 70 per cent, en una entrevista realitzada just abans de l’inici de la sessió.

“Els pacients estan estables, no progressen i el fàrmac es tolera molt millor que en els assajos clínics”, va explicar Oreja Guevara. La ressonància magnètica anual que es realitza als pacients mostra “que no hi ha lesions noves en T2”, va afegir. La discapacitat, no obstant això, resulta més complicat de mesurar. “Portem quatre anys i veiem que la malaltia no progressa però no podem quantificar-ho encara tan bé com els brots o la ressonància. La discapacitat dels pacients progressa més lenta. Si té un EDSS 2 (Escala Expandida de l’Estat de Discapacitat) es manté, com vaig comprovar en l’anàlisi de tot el meu grup”, va subratllar.

Alemtuzumab, un canvi radical

En el cas d’alemtuzumab, la neuròloga de l’Hospital Universitari de Cabueñes Astúries Myriam Solar va subratllar que ha suposat “un canvi radical. Hem passat d’intentar-ho a controlar la malaltia d’una manera important”. La incorporació d’aquest anticòs monoclonal ha significat el pas de “pacients amb un tractament immunomodulador amb una sèrie de brots a uns altres que estan lliures de malaltia”, va afegir Solar.

Entre un 60 i un 70 per cent de pacients amb un EDSS 4 estan lliures de malaltia. “Els seguiments que hi ha són de cinc i sis anys. Si comences amb un pacient que potser sofria un o dos brots a l’any, i en els dos primers anys del tractament han desaparegut, això vol dir que la resposta està sent molt bona. Però alemtuzumab porta comercialitzat a Espanya dos anys. Els que es van sotmetre al tractament en assajos clínics estan arribant a l’entorn dels vuit anys. No hi ha experiència més enllà, però cap fàrmac en un període similar va aconseguir uns resultats tan positius”, va afirmar. Fins i tot “entre un 15 i un 20 per cent dels pacients van millorar des del punt de vista de les capacitats”, va afegir Fernández.

Aquest anticòs monoclonal s’administra en dos cursos anuals i la persona amb esclerosi múltiple s’oblida del tractament. En el cas d’una recaiguda, pot administrar-se un tercer curs. “S’ha plantejat realitzar un protocol per establir quins pacients necessiten un tercer curs. Un brot no vol dir que es necessiti un tercer curs. Si va millorar molt la malaltia, encara que no s’hagi frenat igual no es necessita i es pot esperar una miqueta més”, va explicar Solar.

Però en aquests últims 30 anys el coneixement de la malaltia ha fet un gir de 180 graus. Montalban va subratllar que fa tres dècades es considerava que “no hi havia lesió cortical” o que no es produïen trastorns cognitius. “Tampoc hi havia tractaments efectius per a l’esclerosi múltiple”. A partir d’aquí va sorgir l’interferon fins a arribar a aquests medicaments que han resultat eficaços contra la inflamació.

Prevenció

Però a més dels avanços assolits en el tractament, el president de la SEN va destacar com han avançat els coneixements en relació a la prevenció de la malaltia i el seu diagnòstic. Fernández va subratllar una sèrie de factors de risc. “La relació més forta que té l’esclerosi múltiple és amb la vitamina D. S’ha vist i ho hem confirmat fins i tot aquí a Espanya que els nivells de vitamina D en aquests pacients són més baixos que en la població normal”, va manifestar. Però existeixen altres causes com la dieta i els canvis en la microbiota, el tabac i molt possiblement la contaminació. “Estaríem ja gairebé en una fase preventiva de l’esclerosi múltiple”, va afirmar.

També s’estan produint canvis en el diagnòstic. “Esperem tenir biomarcadors que ens permetin dir quin malalt té un curs més o menys agressiu i que ens diguin si responen o no a un o a un altre tractament. Existeixen però encara no s’utilitzen”, va exposar.

BIG DATA

“El ‘big data’ en sanitat encara es troba en fase inicial”. Va ser una de les reflexions que va realitzar Tomás Martínez Buero, director de Serveis i Tecnologies de la Informació de la companyia Logtrust, durant la reunió ‘What’s new 2017. Nous horitzons en esclerosi múltiple’.

Martínez Buero va posar de manifest que no hi ha institucions públiques espanyoles que inverteixin en aquesta tecnologia. “A Estats Units ja hi ha casos puntuals de laboratoris i hospitals. A Espanya el camí serà lent, al contrari que altres sectors com el bancari”, segons va posar de manifest Martínez Buero.

L’enginyer va insistir que les dades existeixen i ho va comparar al petroli del segle XXI que encara no ha estat extret. “Aquestes dades es troben en les històries clíniques. El problema és que la majoria no es troben digitalitzades”, va afirmar. Es tracta d’un dels reptes.

Però existeixen més. Un altre seria la confidencialitat i la protecció d’aquests pacients, en un context marcat pel ciberatac que va sofrir la seu de Telefònica a Espanya i que va afectar institucions públiques i empreses privades de tota índole i de tots els sectors econòmics. Altres qüestions com l’abaratiment de la seqüenciació del genoma obligaran a la sanitat a a incrementar la seva capacitat d’emmagatzematge.