L’augment d’un 2,5 per cent de les llistes d’espera quirúrgica o el fet que encara no hagi complert la seva promesa d’aprovar el decret de prescripció infermera són algunes de les tasques pendents del conseller Comín. Entre els objectius assolits, destaquen la reducció un 20 per cent de les llistes d’espera en consultes externes o l’impuls a l’Agència Catalana del Medicament. Quinze mesos després de ser nomenat conseller, Comín repassa en aquesta entrevista per a GACETA MÉDICA els temes més candents de la sanitat catalana.
Pregunta. El pla de xoc per reduir les llistes d’espera passa de comptar amb 96 milions d’euros previstos l’any passat a 57 milions en els pressupostos que tot just ara han estat aprovats. Són suficients?
Resposta. El pla de xoc ja el teníem llest des de fa més d’un any. Però fins ara no hem tingut els pressupostos aprovats. Malgrat no tenir pressupostos hem treballat per reduir les llistes d’espera. Com que no podíem posar més activitat, vam posar més eficiència. D’aquesta manera, es va reduir un 26,3 per cent i un 19,7 per cent el nombre de persones que superaven els temps de garantia i de referència per a ser operades durant l’any passat. Això ens porta a pensar que si apliquem la mateixa eficiència podrem aconseguir una reducció del 20 per cent. I això ens permet reduir el cost del pla de xoc, perquè hi ha una part del pla que l’aconseguim no amb més diners sinó amb més eficiència.
D’altra banda, el pla de xoc té un objectiu molt ambiciós, que és reduir a la meitat el temps de la llista d’espera de proves diagnòstiques i el de la llista de primera visites a consultes externes. Fins ara, les mesures sempre anaven dirigides a reduir el nombre de persones de les llistes. Però creiem que és més equitatiu que tothom esperi la meitat.
I si calen més diners per aconseguir els objectius, els posarem. Ningú no ha de pensar que el pressupost condicionarà l’aplicació del pla de xoc. Els objectius no es discuteixen i posarem els recursos que calguin.
P. Vosté va prometre un decret català de prescripció infermera que encara no ha arribat. En quina situació es troba aquest tema?
R. Vam assolir un preacord amb les infermeres. I no tinc cap problema en admetre que l’acord professional no ha estat tan ràpid com vaig dir. Però l’acord segueix sent necessari i perfectament possible. En els últims mesos hem estat molt centrats a analitzar quins models hi ha a la resta d’Europa. I no hem parat de negociar. A poc a poc hem acostat posicions entre infermeria i metges. Ara hauríem d’entrar a la fase decisiva i confiem a arribar un acord.
P. Quines mesures tenen previstes per reduir la inestabilitat dels professionals?
R. Ja està en la recta final un projecte molt important, que és el pla de garantia de l’estabilitat laboral, que inclourà mesures per lluitar contra la precarietat. Tenim una proposta molt avançada que s’ha contrastat amb els professionals a través de sindicats i col·legis. Abans que acabi el mes d’abril es presentaran les mesures concretes. L’objectiu és reduir la temporalitat de l’interí i la de l’eventual, quan no estan justificades, en l’ICS i la resta del Siscat, que presenten marcs laborals diferents.
I, també per als professionals, estem treballant en un pla que encara no té data. És el pla de desenvolupament professional continu, que inclou la part de formació, recerca i docència. Als professionals els hem de donar diverses coses: millors condicions de treball, és a dir, recuperació salarial; millors condicions tècniques; estabilitat contractual, i incentius per a la seva millora, que puguin fer recerca, que puguin marxar a fer assistència a països en desenvolupament… I també autonomia de gestió. Els professionals s’han de sentir copropietaris, líders, responsables. És el que jo anomeno “cooperativitzar” el sistema sanitari, en el bon sentit de la paraula.
P. Quines són les principals estructures d’Estat que està posant en marxa la Generalitat en matèria de Salut?
R. Jo he dit moltes vegades que la principal estructura d’Estat de la Generalitat és el sistema sanitari. Segons l’Informe de Desenvolupament Regional que publica la Unió Europea, l’únic àmbit en el qual estem en el Top20 de les 263 regions europees és en salut. I, des del punt de vista normatiu, el Ministeri de Sanitat és el que menys competències té, i la Conselleria de Salut és la conselleria amb més autonomia política i administrativa. La conselleria de Salut està molt a prop de ser un ministeri d’una república independent. Ens falten els diners. I aquí l’Estat sí és una llosa immensa.
P. Quines competències tindrà l’Agència Catalana del Medicament?
R. Estem reorganitzant les competències que tenim sobre medicaments per crear una institució nova que sigui més eficaç i moderna, i dins de la legalitat, com no podria ser d’altra manera. Ara tenim competències sobre el foment de l’ús racional i eficient del medicament, compartides amb l’Administració central. Volem integrar la política de compra i l’accés als medicaments, així com els temes de control i inspecció.
P. Estan treballant en la creació d’un òrgan coordinador de preus i compra de medicaments del Siscat?
R. Sí, la idea és facilitar les compres agregades per a tots els proveïdors del sistema, fet que permetrà abaixar preus. Els models de compra estaran orientats als resultats per repartir el risc entre el comprador i l’empresa farmacèutica. És el que farem en el nou concurs d’oxigenoteràpia.
P. Recentment, la ministra Montserrat. l’alcaldessa Colau i vostè es van reunir per impulsar la candidatura de Barcelona com a seu de l’Agència Europea del Medicament. Com valora la reunió?
R. Vam constatar que hi ha opcions reals i que és un esprint, perquè és probable que la decisió es prengui el juny. A més, ens vam comprometre a treballar de forma coordinada.
