Juan Pablo Ramírez Madrid | viernes, 23 de junio de 2017 h |

Després de més de 30 anys al capdavant del sindicat d’infermeria Satse, Víctor Aznar deixa la presidència. Marxa en un moment en què metges i infermers han iniciat un procés d’enteniment per llançar una proposta de prescripció infermera que serveixi per derogar l’actual reial decret.

Pregunta. Deixa la presidència quan sembla prop de resoldre’s la prescripció infermera, li deixa un sabor agredolç?

Resposta. Han estat molts anys de treball i esforç perquè una justa reivindicació del nostre col·lectiu es faci realitat i ara l’important és que Ministeri, infermers i metges canviem de manera consensuada l’actual reial decret. L’important és que els professionals tinguin una cobertura legal de la seva activitat diària i es garanteixi una assistència sanitària eficaç i segura per als pacients.

P. Quin ha estat el millor moment com a president del sindicat?

R. Al llarg de més de 30 anys de lluita activa pels interessos de la meva professió, han estat molts els assoliments i conquestes i, per això, moltes les satisfaccions. Avui dia comptem amb uns professionals reconeguts i reclamats a tot el món i això ho diu tot. Pel que fa a la meva organització, el fet de ser el primer sindicat en la sanitat del nostre país i comptar amb un nombre d’afiliats (més de 110.000) “inassolible” per a uns altres em porta a pensar que tots els que formem part de Satse hem fet un bon treball.

P. I el pitjor?

R. Destacaria la ‘traïció’ cap als meus companys que va suposar l’aprovació del Reial decret de prescripció infermera.

P. Vostè va participar en l’acord que va signar el Fòrum de les Professions amb el govern, creu que es reprendran aquests acords i que arribaran a bon port?

R. Vull pensar que sí. L’actual ministra així ens ho ha traslladat i estem donant-li cert marge perquè compleixi la seva paraula. Portem des del 2013 escoltant bones intencions i poques realitats i ha arribat el moment que es faci un pas al capdavant.

P. Un dels temes abordats pel Consell interterritorial de l’SNS és la precarietat, quines mesures hauria d’implementar el Ministeri i les comunitats autònomes?

R. Les condicions laborals dels professionals infermers han sofert en els últims anys de crisis i retallades un deteriorament innegable. És una realitat suficientment contrastada que aquestes incideixen directament en la qualitat de l’atenció que es presta. Garantir entorns laborals positius és garantir una atenció de qualitat als pacients. Per això, un dels nostres principals objectius és que s’aprovi una llei que asseguri un nombre màxim de pacients per infermera, a més de que s’engegui un itinerari laboral i un sistema especial de jubilació.

P. Hi ha hagut una proposta d’oferta pública d’ocupació impulsada des del Ministeri d’Hisenda, és aquesta la solució?

R. És una d’elles, però no l’única. Des de Satse portem proposant des de fa mesos al Ministeri i CC.AA. un conjunt de mesures per acabar amb la temporalitat i precarietat laboral de tots els professionals i encara estem esperant al fet que es concretin i s’engeguin.

P. Després de tants anys, amb quin ministre o ministra de Sanitat es queda?

R. Destacaria dos: Julián García Vargas i Ana Pastor. De tots dos tinc la impressió que van buscar sempre la defensa de l’interès comú perquè millorés el nostre sistema sanitari.

P. Quants anys hauran de passar perquè les especialitats comencin a caminar?

R. Segueixo sense entendre com després dels anys transcorreguts des que es van reconèixer normativament les set especialitats infermeres, encara només la de matrones estigui generalitzada i reconeguda en tot el país. En totes les autonomies és una de les nostres lluites constants amb el govern de torn. La població exigeix una atenció especialitzada i unes competències avançades per donar resposta a les seves necessitats de salut.

P. Que li agradaria dir-li als infermers per acomiadar-se?

R. La nostra professió ha crescut, ha avançat, és cert, però ho farà molt més en el futur si sap empoderar-se i fer sempre un pas al capdavant quan hagi de lluitar per allò que és seu. Hem d’abanderar, al costat de la població, la demanda que es generalitzi el dret de tota persona a la cura i, d’aquesta forma, aconseguirem un paper protagonista dins de l’SNS.