L’atenció a la cronicitat és un dels principals reptes als quals s’enfronta el sistema sanitari. Sobre aquesta idea, la Fundació de Ciències del Medicament i Productes Sanitaris (Fundamed) i la Fundació Mylan per a la Salut s’han marcat l’objectiu d’elaborar un document d’anàlisi que reculli les mesures i reflexions per a una correcta gestió del pacient crònic en les comunitats autònomes de Catalunya, València i Aragó.
El document abordarà aspectes com el percentatge d’inversió necessari en pacients crònics, la coordinació entre professionals (amb especial atenció a la farmàcia comunitària), així com les estratègies per millorar l’adherència, com l’utilització de Sistemes Personalitzats de Dosificació (SPD).
En aquest context, es va celebrar una reunió d’experts dels àmbits de la farmàcia, l’atenció primària i l’Administració, així com d’associacions de pacients, per donar el primer pas en l’elaboració d’aquest document.
Els participants van coincidir que és necessari millorar la comunicació entre els professionals (incloent farmacèutics i diferents nivells assistencials) per millorar en l’atenció a la cronicitat. “Cal crear grups de treball i optimitzar les eines de comunicació”, va assenyalar Núria Bosch, vicepresidenta del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.
En l’atenció a la cronicitat i la millora de l’adherència, l’oficina de farmàcia pot exercir un paper molt rellevant. “Per proximitat, per freqüentació, per credibilitat… podem aportar molt als pacients”, va destacar Antonio Torres, president de la Federació d’Associacions de Farmàcia de Catalunya (Fefac). I és que la falta d’adherència pot comportar perjudicis per a la salut dels pacients crònics. Per aquest motiu, Antonio Bernal, president de l’Aliança General de Pacients, va insistir en la necessitat de “formar més als pacients en aspectes d’adherència i maneig de la seva patologia”.
I, com van coincidir els experts, una eina important per millorar l’adherència són els Sistemes Personalitzats de Dosificació, ja que faciliten el seguiment en pacients que segueixen teràpies llargues, és a dir, crònics i complexos, i resulta fàcil d’emprar pels pacients.
