Metges de Catalunya (MC) denuncia la “passivitat de l’Administració i les empreses de salut” davant l’“augment incontrolat” dels casos d’agressions a facultatius, després que Catalunya hagi registrat un total de 109 conductes violentes en centres sanitaris durant l’any 2016, situant-se en el primer lloc del rànquing de comunitats autònomes amb un major nombre d’atacs contra el personal mèdic per davant d’Andalusia (102) i Madrid (99), segons les darreres dades recollides per la Organización Médica Colegial (OMC).
Aquesta xifra suposa un increment del 148 per cent respecte a l’any 2015, quan es van registrar 44 agressions a metges de la sanitat catalana. Per al secretari general d’MC, Josep Maria Puig, tant les empreses sanitàries com la mateixa Administració “tenen bona part de responsabilitat en l’augment d’aquesta xacra, ja que no han fet prou per resoldre la massificació del sistema i les demores en l’atenció que sovint desencadenen aquest tipus d’agressivitat”.
Així mateix, acusa els responsables sanitaris de “no haver pres les mesures dissuasives i preventives suficients per tal d’evitar les agressions o minimitzar-ne les seves conseqüències”. En aquest àmbit, Puig valora positivament la reforma introduïda l’any 2015 en el Codi Penal, segons la qual les agressions als metges que es troben en l’exercici de les seves funcions es consideren atemptats contra l’autoritat pública i es penen entre un i quatre anys de presó. No obstant això, assenyala que l’abast d’aquest article penal “hauria d’ampliar-se per protegir no tan sols els professionals que tenen la condició de funcionaris públics, sinó també el personal mèdic de la sanitat concertada i privada”.
