CARMEN M. LÓPEZ Madrid | viernes, 24 de febrero de 2017 h |

Quan a algú li preguntes per la seva terra, el normal és que et parli bé d’ella. Però, és curiós quan aquesta persona, amb una simple descripció és capaç de traslladar-te a aquest lloc amb els cincs sentits. Jesús Aguirre va aconseguir teletransportar-me. Durant dos minuts vaig passejar pels patis de Còrdova, vaig visitar el casc antic, la mesquita, vaig recórrer els seus carrers empedrats, vaig gaudir de la seva gastronomia i la vaig olorar… Sí! Perquè Còrdova fa olor de flor.

Pregunta. D’on et ve la teva afició pel tenis?

Resposta. Sempre he jugat al tenis. Tinc nou germans i tots som aficionats. El pàdel va començar els 80, quan van aparèixer les primeres pistes i es jugava amb una raqueta de fusta que pesava molt. No em va costar agafar el to i encertar amb la pilota.

P. Com d’afeccionat ets?

R. Enganyo. Malgrat el meu físic jugo dues o tres vegades a la setmana. Tinc un servei molt potent. Jugo sempre per guanyar i sóc molt competitiu, però tinc molt bon perdre, mai m’enfado.

P. Aquesta legislatura les Corts estan en un torneig de pàdel constant?

R. És continu. Hem canviat el xip pel que fa a altres legislatures, i som conscients que hem d’arribar al màxim punt de consens, i ho fem quan parlem de pacients.

P. A la teulada de qui està la pilota?

R. Ara mateix està a la teulada de tots, la teulada ja no és d’un solament. Ens estem donant suport els uns als altres. No m’importa prestar la meva espatlla perquè es recolzi un altre grup polític i intenti agafar la pilota. L’important és jugar.

P. En política, es practica molt “l’australiana”?

R. No m’agrada jugar a l’australiana perquè hi ha una mica de confusió. Quan en el pàdel els dos jugadors es posen en paral·lel i tens un altre camp tendeixes a tirar la pilota cap al camp on no hi ha ningú… Comprenc que, el que és de dretes juga a l’australiana de dretes, i el d’esquerres igual però a l’esquerra. L’ideal és jugar a banda i banda i així agafem sempre el punt mitjà.

P. Et passes la setmana de Còrdova a Madrid i de Madrid a Còrdova… Quan treus temps?

R. La meva dona que m’aguanta estoicament. És un no parar. Però és veritat que quan puc trec temps per a la meva família, al final el que de debò és important és l’important.

P. Però anem a l’etapa com a metge, trobes a faltar la consulta?

R. La consulta sempre. Jo sóc metge, la política és ‘a més de…’. Intento aportar a la política tot el que he après en la vida civil.

P. Parlar de tu és parlar del teu pas per l’OMC… Amb què et quedes d’aquella època?

R. Parafrasejant a Ortega i_Gasset… “Jo sóc jo i les meves circumstàncies”. No hagués estat polític sense la meva vida anterior en les institucions. Enyoro l’OMC. Tinc molt bona relació amb Serafín Romero, que és íntim amic, de la mateixa colla, que es diu ‘el pichurriqui’. Perquè et facis una idea la meva dona i la seva són amigues, així que ja està tot dit.

P. Com a ex jugador de la lliga professional… La relació dels professionals amb el Ministeri no està travessant el seu millor moment. Arribaran els acords al ‘punt dolç’?

R. Han d’arribar. Els metges sense infermeria no són gens i viceversa. Dues professions sanitàries que es complementen perfectament. Les dues tenen funcions imprescindibles. El millor consens és que es posin d’acord per als nexes d’unió. La pilota està al seu teulat.

P. Andalusia està jugant fort entre les files socialistes a nivell nacional… aconseguirà marcar Susana Díaz?

R. Està amagant. Al final crec que la senyora Díaz intentarà marcar el gol en el camp contrari. Espero que sigui una bona secretària general, sense línies vermelles, amb diàleg i sense el “no és no”.

Píndoles

Un company de pàdel? En el PSOE hi ha gent molt interessant.

Un rival? Podem seria un bon rival.

El salmorejo com…? Sens dubte, cordovès. Els sevillans estan amb la seva guerra, però el salmorejo és cordovès i amb tomàquets de Castro del Río.

Cal anar a Còrdova per a…Cal viure-la, sentir-la, olorar-la…Passejar pels seus carrers, visitar les esglésies…Perdre’t al seu món.