| jueves, 09 de febrero de 2017 h |

Un equip format per científics de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), el Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC) i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) integrats al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), ha identificat l’enzim lisil oxidasa com una nova font d’estrès oxidatiu de la paret vascular. Els resultats obren una nova via per al desenvolupament de fàrmacs contra les malalties cardiovasculars.

La hipertensió és un greu problema de salut pública responsable d’aproximadament la meitat dels casos d’ictus i cardiopatia isquémica, i d’al voltant d’un 13 per cent de la mortalitat a nivell mundial. Aquesta patologia s’associa a un increment de rigidesa i a canvis estructurals en les artèries, la qual cosa comporta l’aparició d’esdeveniments cardiovasculars i dany en òrgans diana. Diferents estudis han suggerit que en aquestes alteracions es troba implicat l’estrès oxidatiu (desequilibri cel·lular entre radicals lliures i antioxidants). Per aquesta raó, molts laboratoris estan investigant les diferents fonts de l’estrès oxidatiu i els efectes específics que aquest exerceix en la vasculatura, per poder així elaborar eines farmacològiques que puguin combatre-ho.

Ara, científics han demostrat que la inhibició de l’activitat de l’enzim lisil oxidasa disminueix l’estrès oxidatiu, i amb això la rigidesa i els canvis estructurals vasculars associats a la hipertensió.

Per obtenir aquests resultats els investigadors es van valer d’estratègies d’inhibició farmacològica, tant in vivo com in vitro, utilitzant models animals d’hipertensió i ratolins transgènics amb nivells elevats de lisil oxidasa en la paret vascular.

“Això ens va permetre demostrar que la hipertensió incrementa l’expressió de la lisil oxidasa i que artèries procedents d’animals hipertensos i de ratolins transgènics per la lisil oxidasa presenten major rigidesa vascular, igual que una alteració de l’estructura de l’elastina i major producció de diverses espècies reactives d’oxigen”, declaren els autors.