Mar Barberà

Barcelona

| viernes, 02 de diciembre de 2016 h |

La darrera edició del Fòrum de la BioRegió 2016 va reunir prop de 300 professionals del sector de les ciències de la vida i la salut, el 25 de novembre al Palau de Congressos de Barcelona. En la seva edició més internacional, el Fòrum de la BioRegió ha estat un punt de trobada on, de la mà d’experts provinents d’Europa, Estats Units i Canadà, s’han pogut conèixer les principals tendències i reptes de la indústria de les ciències de la vida i la salut i aprofundir en models d’èxit de col·laboració entre el sector públic i privat. “Ens interessa mirar cap a fora. Hem de buscar exemples, projectes, estratègies que es fan en el món que ens puguin esperonar i que ens donin idees per millorar”, va dir Albert Barberà, director general de Biocat, entitat organitzadora de l’acte.

Medicina participativa

L’evolució del sistema de salut s’ha vist accelerada amb la incursió de l’anomenada eHealth o salut digital, fet que ha provocat un canvi en la cultura de la salut, on els pacients es situen al centre del sistema. Aquest és, segons Vishal Gulati, soci de Draper Esprit, un dels canvis principals. “Avui en dia els pacients som molt més conscients del nostre estat de salut i demanem accedir a les nostres dades en comptes que es quedin només als hospitals”. El rol que té el pacient, segons Gulati, és cada vegada més important. “Ja no és un rol passiu, com a simple receptor d’un fàrmac, una molècula, etc., sino que és un objecte actiu en la presa de decisions i en tot el procés”. Aquest fet canvia el procés. Malgrat tot, Gulati creu que “tot i que ens situem davant una demanda de medicina participativa per part del pacient, els productes de la industria encara estan pensats i dissenyats per metges i no per pacients”.

Barberà també va destacar que “es parla molt sobre la sanitat centrada en el pacient però encara ens queda molt recorregut. Això requereix un canvi cultural. Està molt bé que el Pla de Salut de Catalunya tingui aquest enfocament però ara cal que la presa de decisions compartides sigui real i el metge surti de l’actitud paternalista”. D’altra banda, Barberà va assenyalar que la indústria també ha d’estudiar com integrar i fer partícips els pacients i les associacions de pacients. Segons Gulati, el 94 per cent dels pacients estan disposats a compartir les seves dades sanitàries si això ajuda als metges en les tasques d’ investigació. “L’oportunitat de la salut digital és que en un futur immediat disposarem d’espais on pacients i professionals sanitaris mitjançant tecnologies digitals podran utilitzar grans volums de dades per facilitar tot el procés mèdic”. Pel que fa a la privacitat de les dades, Gulati va assenyalar que la innovació responsable “juga un paper molt important i tots n’hem de ser conscients”.

Model de col·laboració públic-privat

El Fòrum va comptar amb models que exemplifiquen l’èxit de la col·laboració públic-privada. Un dels casos exposats va ser el del Centre de Ciències de la Vida de Massachusetts. Susan Bannister, expresidenta del Massachusetts Life Sciences Center (MLSC), va destacar la necessitat d’impulsar i encoratjar l’emprenedoria des del Govern, adoptant nous rols com la inversió estratègica.

En aquesta línia Bannister va explicar com des de l’Administració Pública de Massachussets es va impulsar l’MLSC, “un ecosistema format per un conjunt d’actius (universitats, centres mèdics, empreses, inversors, proveïdors de serveis) amb una inversió pública amb una cartera de nous programes i eines financeres amb col·laboració del sector privat”. Segons Bannister, l’objectiu d’aquesta col·laboració és invertir en ciència, reforçar el lideratge global de Massachusetts, crear llocs de treball i impulsar el desenvolupament econòmic públic “mitjançant la intersecció de la política pública i l’estratègia empresarial que permeti aconseguir les fites en recerca de les ciències de la vida”.