Administrar vinflunina a pacients que ja han respost al tractament estàndard amb gemcitabina i cisplatí retarda la progressió del càncer a diferència dels tumors en els quals no fan tractament de manteniment i que reben una cura pal·liativa. En aquest segon cas, el tumor torna a progressar a curt termini. Els resultats han estat obtinguts de l’estudi MAJA, en el qual han participat 21 hospitals espanyols. Aquestes importants troballes van ser publicades el passat mes d’abril a la revista The Lancet Oncology.
Els resultats deriven d’un assaig clínic en fase 2 aleatoritzat, dirigit per Joaquim Bellmunt, cap de la Secció d’Oncologia de l’Hospital del Mar. I ara s’ha avaluat la seva eficàcia en 88 pacients afectats de carcinoma urotelial d’entre 42 i 84 anys. D’aquests, 45 van rebre la teràpia de manteniment amb vinflunina juntament amb tractament de suport. Als 43 restants només se’ls va brindar el tractament de suport. Després d’un seguiment de 15,6 mesos, la malaltia es va aconseguir controlar, aproximadament en un 70 per cent dels pacients que van rebre vinflunina enfront del 45 per cent dels que no.
La meitat dels pacients que van rebre vinflunina van passar una mitjana de 6,5 mesos sense recaigudes des del tractament amb gemcitabina i cisplatí a diferència de la meitat dels pacients que únicament van rebre la cura pal·liativa en què només van endarrerir la reaparició del càncer una mitjana de 4,2 mesos.
La supervivència en la meitat dels pacients tractats amb vinflunina s’ha incrementat en una mitjana de 16,7 mesos després del tractament de primera línia i, en alguns casos, fins 30,3 mesos. Els que només van rebre tractament de suport seguien vius a una mitjana de 13,2 mesos després del primer tractament, amb una supervivència màxima de 19,7 mesos.
Efectes secundaris
Els efectes secundaris que pot causar el tractament amb vinfluinina en els pacients són del tot controlables. Es van observar no obstant efectes adversos com neutropènia, fatiga i constipació, encara que tots ells van ser de fàcil control clínic. Per tant, segons l’estudi, els beneficis del tractament compensen els possibles efectes tòxics, ja que aquests són manejables. Els investigadors suggereixen que fins i tot pot ser que la vinflunina sigui més segura com a teràpia de manteniment, que com a tractament de segona línia, és a dir, quan el pacient no respon al tractament estàndard.
El carcinoma urotelial és el tipus de càncer de bufeta més comú i el cinquè més estès als països desenvolupats.
