Gaceta Médica Barcelona | viernes, 25 de noviembre de 2016 h |

Un equip format per oncòlegs, ginecòlegs-obstetres i patòlegs de l’Hospital Universitari Dexeus Quirónsalud i del centre Salut de la Dona Dexeus han dut a terme un estudi publicat a la revista Oncotarget que explica una hipòtesi sobre com les cèl·lules tumorals aconsegueixen escapar dels mecanismes naturals de vigilància immunològica. L’estudi identifica per primera vegada el patró dels gens que s’expressen imitant la placenta per evitar el rebuig i que podrien ser els responsables de silenciar el sistema de vigilància i burlar així el sistema immunitari.

El treball s’ha centrat en l’estudi de 6 teixits biològics diferents d’una mateixa pacient, embarassada, que va desenvolupar un càncer de mama al final de la seva gestació, i parteix de la proposta que el gran paradigma dels mecanismes de burla del sistema immunològic és l’embaràs, vehiculat a través del seu òrgan específic: la placenta. Gràcies a la possibilitat de disposar de diversos teixits biològics procedents de diferents òrgans d’una mateixa pacient (placenta, teixit mamari tumoral, teixit mamari normal, gangli normal, gangli metastàsic i decídua), es va iniciar un estudi genòmic per identificar quins gens de la regulació immunològica estaven presents a la placenta de la pacient per permetre aquesta tolerància immunològica maternofetal.

Desenes de gens

“L’estudi ha identificat diverses desenes de gens de regulació immunològica que hem descobert que estan sobreexpressats en les cèl·lules canceroses, imitant les cèl·lules de la placenta, i una altra llista relativament llarga de gens immunoreguladors que les cèl·lules canceroses aconsegueixen silenciar de manera anàloga a la placenta per evitar el rebuig”, explica Miquel H. Bronchud, oncòleg de l’Institut Oncològic Equip Dr. Bellmunt i responsable d’aquest estudi.

La combinació de l’expressió o silenciació d’aquests gens pot contribuir que el càncer es pugui escapar immunològicament i pot ser un determinant fonamental del desenvolupament clínic del tumor. Bronchud explica que “tots acumulem al llarg de la vida mutacions potencialment carcinògenes en el nostre cos, però no tots desenvolupem un càncer perquè el nostre sistema immunològic potser aconsegueix detectar i eliminar a temps les cèl·lules ‘malignes o premalignes’, excepte les que ja han ‘après’ a fer servir els ‘vells trucs de la placenta’ per eludir el control immunològic i acaben desenvolupant un càncer i les seves metàstasis”. En altres paraules, les cèl·lules canceroses no tenen per què inventar de novo mecanismes per escapar-se de la immunovigilància, sinó que en tenen prou amb copiar els programes genètics interns desenvolupats al llarg de milions d’anys durant l’evolució dels mamífers.

Aquestes dades també podrien ajudar a explicar parcialment per què els càncers més agressius en termes d’invasió local i de metàstasi se solen donar en els mamífers i no en altres animals vertebrats o invertebrats o en plantes. “Tot i que els mamífers tenen els sistemes immunològics més sofisticats i potents, també tenen intrínsecament els mecanismes placentaris per desactivar-los de forma fisiològica durant l’embaràs, i de forma patològica durant la carcinogènesi o formació d’un càncer”, afegeix Bronchud.