Mar Barberà

Barcelona

| viernes, 10 de marzo de 2017 h |

El 60 per cent dels metges de 30 a 49 anys amb fills menors tenen moltes dificultats per conciliar vida familiar i laboral, segons demostren dades del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de conciliació d’aquest col·lectiu, el COMB ha elaborat el document “La conciliació de la vida laboral, familiar i personal de metges i metgesses”, en el que proposa una sèrie de mesures concretes per presentar a l’Administració, les patronals i les organitzacions sindicals. En total, són 23 mesures que es distribueixen en tres àrees: les propostes generals, les propostes per afavorir la flexibilitat horària i d’espai i el pla d’acció del COMB.

Pel que fa a les propostes generals, Elvira Bisbe, vicepresidenta del COMB, ha destacat que un dels punts que s’han d’enfortir és “potenciar el treball per objectius i abandonar la cultura del presentisme”. Una altra proposta que ha assenyalat Bisbe és la necessitat de personalitzar les mesures. “No serveix el cafè per a tothom, sinó que les mesures s’hauran d’adaptar a les persones i les diferents àrees de treball”.

Més del 50% dels metges són dones

El col·lectiu mèdic té un percentatge de dones que supera el 50 per cent. A més, aquesta proporció és més gran entre els menors de 45 anys, una franja d’edat en què hi ha dues dones exercint per cada home. Per aquest motiu, Jaume padrós, president del COMB, veu prioritari abordar les necessitats de conciliació del col·lectiu. “D’una banda, es preveu que en els vinents quinze anys es jubilin fins a un terç dels professionals actualment en actiu. Això implicarà l’entrada al sistema de molts professionals joves, majoritàriament dones”.

Malgrat que les dificultats per conciliar són igualment expressades per homes i dones, la realitat és que són les metgesses les que s’acullen majoritàriament a les mesures que la llei preveu per facilitar l’atenció als fills i familiars dependents, en concret, un 18 per cent de dones s’han acollit a una reducció de jornada, mentre que els homes ho han fet en un 5,7 per cent. Segons Padrós, “aquesta circumstància no tan sols penalitza les metgesses pel que fa a les seves retribucions econòmiques, sinó que sovint suposa un greuge pel que fa al seu progrés professional”. En aquesta línia, el document proposa mantenir el poder adquisitiu de les metgesses embarassades,“proratejant les guàrdies, que suposen un terç del sou”, ha destacat Bisbe, qui ha afegit que “conciliar no costa diners”.

El pla d’acció que proposa el COMB vol establir canals de comunicació amb els agents sanitaris per abordar la conciliació, crear una Xarxa de Dones Mèdiques per assessorar, elaborar plans de conciliació com els que s’han desenvolupat en alguns CAP i fer una enquesta entre metges joves sobre l’impacte de la precarietat. A tot això s’hi ha de sumar la precarització laboral dels joves professionals (sous baixos, contractes temporals) que és un obstacle perquè puguin tirar endavant els seus projectes vitals i puguin compaginar-los amb la vida laboral. Davant d’aquest fet, Padrós adverteix que no es pot “maltractar més els professionals joves”.