La psoriasi afecta el 2,3 per cent de la població mundial i, encara que sol aparèixer entre els 15 i 35 anys, també afecta nens i persones grans, aquestes últimes entre els 55 i els 60 anys. La jornada “Tinc psoriasis: què puc fer?” va abordar, el 3 de maig a l’Hospital de Bellvitge, els principals efectes d’aquesta malaltia crònica en la vida quotidiana. La Jornada, organitzada per l’Associació Acció Psoriasis i Novartis, va posar sobre la taula les mesures per conviure de la millor manera possible amb aquesta patologia crònica. Actualment no existeix tractament curatiu d’aquesta malaltia i, com va apuntar Jaume Notario, dermatòleg de l’Hospital de Bellvitge, “no s’espera que aparegui en els propers 20 anys”. Notario es va referir a la psoriasi com la “malaltia oculta”, ja que, segons va dir, “és molt difícil que un pacient agafi la baixa per patir aquesta malaltia. Per això, l’impacte és gran per al pacient”.
Pel que fa a l’impacte en la salut mental, encara que depèn molt de les circumstàncies de cada pacient, hi ha una sèrie d’eines que els professionals utilitzen per mesurar-lo. “Es duu a terme a través d’un qüestionari estàndard de deu preguntes específiques que avaluen de forma objectiva la forma en la qual afecta aquesta malaltia al pacient”, va dir Notario, qui va afegir que “depèn molt de la zona cutània afectada i de l’edat del pacient, entre altres variables”. Aquest expert va reconèixer que, encara que s’han desenvolupat múltiples instruments, encara falten paràmetres totalment objectius per valorar la gravetat d’aquesta malaltia.
Les comorbiditats associades a la psoriasi són la depressió, en un 54 per cent dels casos, o l’artritis psoriàsica, que afecta a un 30 per cent dels pacients i es caracteritza pel dolor i inflamació en les articulacions. Jesús Rodríguez, reumatòleg de l’Hospital de Bellvitge, va definir els quatre aspectes vitals que es veuen afectats per aquesta malaltia. “Impacta sobre el benestar físic, ja que molts pacients senten fatiga, a més de dolor. També impacta sobre el benestar social perquè molts d’ells han de deixar les seves aficions, i afecta també al benestar emocional perquè això els genera depressió, en algun dels casos, i pèrdua d’autoestima o ansietat, en uns altres”.
