Els pressupost de Salut per a l’any 2017 ha augmentat en 408 milions d’euros, dels quals 27,6 milions es destinen a l’atenció primària (AP), fet que representa només un 6,7 per cent del total de l’augment. Davant d’aquesta situació, diverses entitats del sector com l’Aificc, el Tscat, la Confavc, la FAVB i la Camfic han demanat que es duguin a terme quatre mesures concretes amb un termini màxim d’un mes. La primera demanda que fan és que el pressupost destinat a l’AP sigui, com a mínim, del 20 per cent del total de salut. L’any 2010, l’AP comptava amb el 18 per cent del pressupost de salut, import que s’ha vist reduït fins al 14 per cent l’any 2016.
L’altre demanda que fan a la conselleria és que l’AP sigui l’eix del sistema sanitari públic. Segons Anna Vall-llossera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària, “l’AP és la porta d’entrada al sistema sanitari, si falla aquesta àrea es col·lapsa la resta”. Segons diu l’informe elaborat per la Camfic “veiem l’estancament d’un model organitzatiu i assistencial que no aposta clarament per una atenció primària forta com a pilar del sistema sanitari”.
Recuperar el personal dels equips d’AP és la tercera petició d’aquest col·lectiu. Segons Tamara Sancho, de l’organització Rebel·lió Atenció Primària, “hem perdut 200 places de metges de família des de l’any 2014, fet que ens obliga a deixar de fer coses pròpies de l’AP per falta de recursos”. Sancho destaca la importància de les mesures anunciades ahir pel conseller de Salut, Antoni Comín, de millorar la situació contractual dels professionals sanitaris però, segons diu, “no és suficient, necessitem que entrin nous treballadors”.
El context de precarietat laboral que viuen els professionals sanitaris ha estat denunciat en nombroses ocasions, l’última ha estat a finals de març pel Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) a la Comissió de Salut del Parlament. Una precarietat que, com descriu el document que avui s’ha presentat “afecta tant a professionals com a pacients perquè impedeix el desenvolupament de trajectòries vitals, disminueix la qualitat clínica, incrementa els errors i priva dels beneficis de la confiança que es construeix entre professional i pacient”.
Per últim, demanen dotar d’autonomia de gestió i lideratge els centres d’AP. “Es tracta d’apoderar els centres perquè puguin gestionar el seu pressupost i fixar els seus objectius”, ha dit Dolors Forés, presidenta de la Camfic, qui ha assegurat que l’increment del pressupost d’aquest any va a parar en més del 50 per cent, a farmàcia i un 12 per cent als hospitals.
