Investigadors de l’Institut de Neurociències i de l’Institut de Recerca de Sistemes Complexos de la Universitat de Barcelona han identificat diferències en el patró d’activació cerebral funcional de pacients amb diabetis de tipus 1 (DT1). L’estudi, fet amb tècniques de neuroimatge, representa un pas important cap a la comprensió de com la DT1 pot afectar el cervell durant l’activitat cognitiva i podria tenir implicacions en la manera d’abordar el tractament de les persones amb aquest trastorn metabòlic. La DT1 és una malaltia crònica provocada per una mancança en la producció d’insulina, l’hormona que regula el sucre a la sang. Aquest tipus de diabetis obliga els pacients a prendre insulina diàriament i és una causa important de ceguesa, insuficiència renal i infart de miocardi, entre altres complicacions.
El nou estudi ha explorat amb tècniques d’imatge per ressonància magnètica funcional (fMRi) el patró d’activació neuronal de vint-i-dos pacients amb diabetis de tipus 1 i d’un grup control de setze persones sanes mentre feien dues tasques de memòria de treball amb estímuls verbals i visuals. Aquesta tècnica de neuroimatge mesura l’activitat cerebral durant les activitats a partir dels canvis del flux de la sang que tenen lloc al cervell segons les zones amb més consum energètic. La resposta conductual a les tasques de l’experiment va ser gairebé la mateixa en els dos grups, però l’activitat cerebral va ser diferent, i els pacients amb DT1 van mostrar una activació cortical menor que els subjectes control.
