GM Barcelona | viernes, 01 de septiembre de 2017 h |

L’estimulació cerebral profunda (també coneguda per ECP) en el nucli subtalámic ha alleujat els símptomes de més de 150.000 pacients que sofreixen la malaltia de Parkinson. Aquesta teràpia va sorgir fa gairebé tres dècades, l’any 1989, creada pel neurocirurgià i professor Tipu Aziz de la Universitat d’Oxford. Juntament amb el professor Alan Crossman, de la Universitat de Manchester, van descobrir que lesionar el nucli subtalámic en primats no humans alleujava els símptomes de la malaltia. No obstant això, els mecanismes funcionals d’aquest tractament no han estat aclarits del tot.

Ara, gràcies als esforços d’un grup internacional d’investigadors, s’han descrit aquests mecanismes en un article publicat aquest mes d’agost a la revista Scientific Reports.

Els resultats del treball demostren que el tractament per ECP en el nucli subtalàmic en pacients amb Parkinson equilibra les dinàmiques cerebrals globals.

En l’estudi, els investigadors han mesurat l’activitat cerebral usant la tècnica de Ressonància Magnètica Funcional en deu pacients amb malaltia de Parkinson abans i durant el tractament amb ECP. D’aquesta manera, a través de models matemàtics cerebrals a gran escala han estat capaços de mostrar els efectes globals que aquesta estimulació crea. També s’ha aplicat estimulació artificial en un cervell simulat exposant aquelles regions cerebrals que mostren una major eficàcia del tractament.

Efecte global

“Aquest mètode permet entendre quines regions són les encarregades de canviar l’activitat cerebral de pacients amb Parkinson al tipus d’activitat oposada en persones sanes. Es tracta del primer estudi que demostra que el tractament d’ECP, malgrat ser localitzat, crea un efecte global”, afirma Victor Saenger, investigador del Centre de Cognició i Cervell de la UPF i primer autor de l’article. I afegeix que “aquest mètode ens permet també entendre per què el tractament amb ECP és tan eficaç. D’aquesta manera, ara podrem trobar regions d’estimulació més efectives sense la necessitat de fer intervencions clíniques “.

Models computacionals

Segons Morten Kringelbach, de la Universitat d’Oxford, “la perspectiva d’aquest estudi demostra que ara som capaços d’usar models computacionals d’activitat cerebral per simular els efectes d’estimulacions cerebrals i així predir el resultat. A llarg termini, esperem utilitzar aquests mètodes per fer intervencions personalitzades per a un benefici individualitzat”. Encara així, aquest expert adverteix que “és molt important considerar els riscos i els aspectes ètics d’usar una tècnica tan invasiva com la ECP”.