M. B. Barcelona | viernes, 24 de febrero de 2017 h |

El Govern va aprovar, el 21 de febrer, la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei de creació de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris (ACMPS). Aquesta aprovació és la culminació de l’anunci que el conseller de Salut, Antoni Comín, feia en l’inici de la legislatura, el febrer del 2016, amb la intenció de crear aquest organisme. Un organisme que, segons Comín,“permetrà que Catalunya estigui en condicions d’assumir les competències plenes en polítiques de salut”.

L’agència, que centralitzarà en una entitat única totes les activitats relacionades amb el medicament i el personal que les duu a terme, formarà part del Departament de Salut, i haurà de garantir que qualsevol mesura que pugui afectar als medicaments s’ajusti a les necessitats de la societat i ho faci sota els criteris d’eficàcia, de qualitat i seguretat clínica, d’interès públic en el marc del sistema de salut i d’estímul de la generació de coneixement. Comín va assenyalar que “fem una agència dins del marc competencial actual però que està preparada en el futur per assumir tot el cicle del medicament”.

La futura Agència Catalana dels Medicaments i Productes Sanitaris suposaria un pas més cap a una Catalunya independent, ja que és una de les estructures que la Unió Europea (UE) demana als estats membres. En aquests moments, la Generalitat ja disposa d’organismes i estructures administratives per a poder desenvolupar i aplicar el dret europeu, tot i així, hi ha moltes estructures que caldria dotar de més competència i algunes altres que s’haurien de crear de nou, com és el cas de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris, per arribar a l’objectiu que busca el Govern de Puigdemont.

Valoració d’MC

Per la seva banda, Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC), ha assenyalat que “aquesta agència és una estructura legal que encaixa dins l’Estatut d’Autonomia”. Puig considera que amb aquesta iniciativa es busca racionalitzar el que ja es té, és a dir, controls des de diferents punts, des de diferents perspectives sobre la dispensació del medicament, la distribució, etc. “Tot això s’ajunta en un organisme que, des del punt de vista legal no entra en conflicte amb cap organisme que sigui competència exclusiva de l’Estat, per tant, no ha de donar problemes”. Tanmateix, Puig va assegurar que el fet de racionalitzar la situació actual amb la creació de l’agència, “també dóna un punt de partida per si, algun dia, això ha de tenir més abast del que ara legalment pot tenir”. Actualment, segons Puig, “es pot aprofitar tot el que la llei vigent ens dóna de marge d’autoorganització per posar en marxa l’estructura i utilitzar-la”.

Altres funcions de l’Agència Catalana dels Medicaments serà el disseny, coordinació i implementació les polítiques farmacèutiques de compra i sistemes d’accés als medicaments amb els diferents proveïdors del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).

Tanmateix, Comín va destacar, durant la seva compareixença, que donada la importància industrial del sector farmacèutic a Catalunya, “resulta estratègicament oportú afavorir i augmentar l’activitat investigadora biomèdica dels nostres hospitals i centres de recerca en tots els seus àmbits, des de la recerca més bàsica a la translació clínica i epidemiològica, i afavorir el creixement del teixit investigador del nostre país i l’activitat industrial que desenvolupa el sector farmacèutic a Catalunya”.