Premios BiC

Mar Barberà

Barcelona

| viernes, 09 de diciembre de 2016 h |

Reduir a la meitat el temps de la llista d’espera dels pacients per a la fase diagnòstica i també en les primeres visites a l’especialista és un dels objectius que s’havia fixat el Departament de Salut el passat mes d’abril quan va presentar el “Pla integral per a millorar la gestió de les llistes d’espera sanitàries”. Un Pla que calculava un total de 96 milions d’euros per a dur a terme els objectius fixats. Però no es varen aprovar els pressupostos del 2016 i es varen prorrogar els del 2015.

En el projecte de llei de pressupostos del 2017 s’ estima una inversió de 8.750,5 milions d’euros per a Salut, fet que representa 408,4 milions d’euros més que el 2015 i 100,4 milions més respecte els números fallits per al 2016. No obstant això, la partida econòmica destinada a reduir les llistes d’espera ha minvat, concretament, ha passat dels 96 milions d’euros previstos per al 2016, als 45 milions d’euros que figuren en el projecte de pressupostos per al 2017.

Segons Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), “es fa difícil pensar que amb la meitat de pressupost es podrà mantenir la previsió de l’objectiu inicial de reduir les llistes”. El Departament de Salut assegura, però, que els objectius de reduir les llistes d’espera al 50 per cent continuen vigents i preveuen disposar dels diners que faltin per arribar a l’objectiu assistencial de la desviació pressupostària que històricament hi ha en el pressupost de salut que finalment s’executa. “Per tant, ells també estant reconeixent que amb aquest pressupost no es podrà fer front a l’objectiu assistencial inicial”, ha dit Sellarès.

Per la seva banda, Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC), ha reconegut que “en el millor dels casos “el que aconseguirem serà frenar el creixement de les llistes d’espera”. Puig ha assenyalat que amb els 45 milions addicionals que es destinarien, en cas que s’aprovin els pressupostos,“el creixement serà menor o no hi haurà creixement, però, en cap cas, hi haurà una reducció de les llistes”.

Despesa augmenta per sota la mitjana

Tot i que el pressupost destinat a Salut per al 2017 representa un augment del 4,5 per cent respecte als darrers comptes aprovats el 2015, la xifra creix per sota la mitjana dels departaments. L’augment de la despesa general en aquest projecte de pressupostos és d’un 7,5 per cent respecte a la del 2015. Segons Puig, “el més significatiu de tot plegat és que si els pressupostos augmenten un 7,5 per cent global, a sanitat ens hauria de correspondre, com a mínim, aquest increment. En canvi, per a sanitat és un augment del 4,5, això vol dir que rebem menys que altres partides”. La definició de “pressupostos socials” feta per Salut és errònia, segons Puig. “En realitat són antisocials o antisanitaris, quan la inversió en sanitat creix per sota la mitjana”, diu. Per a l’atenció primària es destinen 2.518,9 milions, mentre que les especialitzacions sanitàries s’emporten 5.851 milions més. Són les dues grans inversions per als 369 CAPs, 67 hospitals, 121 centres de salut mental, 61 centres de dies, 96 centres sociosanitaris i personal. Tot i aquest augment d’inversió destinat a Salut, el pressupost encara està lluny dels 9.875 milions de què disposava la sanitat catalana l’any 2010, abans de les retallades. Concretament, 1.026 milions d’euros menys.

Sellarès ha reconegut que “ja venim d’un sistema infrafinançat i després s’ha agreujat per la crisi”. Segons Sellarès, les llistes d’epera i la reducció salarial dels professionals són els dos àmbits on s’han fet més paleses les retallades. “Les llistes d’espera les han patit els pacients, i la reducció dels salaris, que han baixat un 20 per cent o més, l’han patit els professionals que han fet un esforç molt important perquè el pacient no se’’n ressenteixi”.

Sellarès també ha assenyalat que cal prendre mesures perquè els joves metges no marxin. “Li sentim a dir al conseller que tenim de les millors sanitats del món però tenim els pitjors salaris de la comunitat econòmica europea. Això és un contrasentit, s’hauran de prendre mesures perquè sinó els joves marxaran i això anirà en detriment dels resultats”.