MAR BARBERÀ Barcelona | viernes, 16 de junio de 2017 h |

El Parlament ha aprovat, aquest dijous, la llei d’universalització de l’assistència sanitària que pretén blindar jurídicament la universalitat de la cobertura sanitària. I ho ha fet gràcies als vots favorables de JxSí, PSC, SíQueEsPot i la CUP, amb l’abstenció de C’s i el vot en contra del PP. L’any 2012, el Govern central, a través del Reial Decret de Llei 16/2012, restringia l’accés de la sanitat a certs col·lectius, com els immigrants en situació irregular. Amb l’objectiu de revertir aquesta situació, l’octubre del 2016, la Generalitat va aprovar el projecte de llei per garantir l’accés universal a l’assistència sanitària a tots els residents a Catalunya. Segons el conseller de Salut, Antoni Comín, “aquesta no és una llei qualsevol, és transcendental a efectes pràctics i simbòlicament, perquè representa el tipus de societat que volem ser: una societat que garanteix els drets socials a totes les persones que viuen a Catalunya”.

Per a Àngels Martínez, del grup polític CatalunyaSíQueEsPot, l’aprovació d’aquesta llei “s’ha de celebrar perquè ha acabat amb el decret del PP, que va representar un retrocés i es va cobrar víctimes”, però ha alertat de la necessitat de vigilar com s’elabora el reglament per completar la llei i ha reclamat que es faci al costat dels municipis.

L’empadronament, requisit d’accés

La llei contempla l’empadronament com el requeriment administratiu per accedir a aquests serveis, amb tot, també preveu que es considerin altres criteris d’arrelament al nostre país que, tot i que encara no s’han avançat, Comín ha assegurat que aquest reglament s’elaborarà en el termini de tres mesos. A més, la llei soluciona, d’una banda, l’accés als catalans que viuen a l’estranger i que visiten Catalunya. D’altra banda, també garanteix que totes les persones, amb independència de si són residents o no, tinguin accés a l’atenció sanitària urgent. Aquesta llei compleix el que diuen doctrines i consensos internacionals, com ara els dictats de Nacions Unides i la Unió Europea . A més, suposa l’acompliment, per part del Govern, d’un dels mandats de la declaració d’inici del procés aprovada pel Parlament a començament de la legislatura.