Bohigas assenyala que les retallades han anat privatitzant la sanitat

La crisi econòmica va donar pas, entre l’any 2009 i el 2013, al període de les retallades pressupostàries. Concretament, el govern central va retallar un 20 per cent del pressupost a les comunitats autònomes. L’economista Lluís Bohigas va posar de manifest les conseqüències d’aquestes retallades en un acte celebrat, el 19 de gener, a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès. L’acte, que obre un cicle de conferències sobre economia i sanitat, va posar sobre la taula quina és la situació que viu la sanitat després de les retallades pressupostàries i quin pot ser el panorama a curt termini.

Segons un estudi de l’AQuAS, durant el període de retallades, l’esperança de vida va augmentar i va baixar la mortalitat general evitable. “Aquests dos fets ens demostren que el sistema sanitari va seguir funcionant malgrat la crisi”, va destacar Bohigas. En canvi, segons l’expert, durant les retallades va créixer la mortalitat per suïcidi i va augmentar el risc de mala salut mental en la població aturada. “Aquests dos fets són fruit de la crisi econòmica i no del bon o mal funcionament del sistema sanitari. Sobre la salut de la població es pot dir que les retallades no van tenir efecte directe”. La gran retallada pressupostària però, es va produir en l’apartat d’inversions, concretament, a Catalunya es va retallar un 44 per cent.

Un altre fet que va destacar Bohigas és que, arran de les retallades, el sistema sanitari s’ha anat privatitzant. “L’any 2009 el sistema públic finançava un 75 per cent dels recursos sanitaris, i el sistema privat només un 25 per cent. En canvi, l’any 2013 el sistema públic va passar a finançar un 69 per cent dels recursos i el sector privat el 31 per cent restant. D’aquest fet en dic privatització”. Una de les altres mesures que va impulsar l’Estat en aquell període va ser la creació del Fons de Liquidat Autonòmica (FLA) per fer d’avalador, i perquè els bancs els deixessin diners per poder pagar les nòmines als treballaros. “En les condicions d’aquest aval és on veig una certa recentralització, va dir l’expert, qui citar, com a exemple, que “abans les comunitats autònomes no aportaven a l’Estat informació sobre la despesa en medicaments hospitalaris, ara sí. Però no ho fan al Ministeri de Sanitat sinó que donen aquesta informació al Ministeri d’Economia, que és el que ha posat els diners”. Aquest és, segons Bohigas, “un petit detall però n’hi han d’altres que demostren la tendència cap a una certa recentralització.

Futur

En el moment actual, han passat tres anys des del final la crisi i, segons Bohigas, una de les conseqüències més evidents és que “el sistema sanitari té els professionals més mal pagats”. Segons l’expert, el discurs polític actual diu que gràcies als professionals s’ha salvat el sistema nacional de salut. “Algun dia els professionals es cansaran de sentir-ho”. D’altra banda, hi ha menys personal sanitari i els equipaments han quedat obsolets, ja que no s’ha invertit. Per al 2017 el pressupost de la Generalitat contempla 700 milions d’euros per pagar el deute acumulat amb el govern central. Tanmateix, la Unió Europea segueix demanat més retallades.