L’apnea del son és una malaltia amb una elevada prevalença, ja que es calcula que la poden patir aproximadament el 10 per cent dels adults i el 4-5 per cent dels nens. En aquesta entrevista, Ferran Barbé, un dels principals experts en aquesta patologia, explica quines són les claus per dur a terme el millor abordatge.
Pregunta. En què consisteix l’apnea del son?
Resposta. Es tracta d’un problema respiratori que pateix el pacient quan dorm. Es produeix l’obstrucció total o parcial de la via aèria superior, generalment a nivell de la faringe, i, més concretament, a l’orofaringe. No coneixem la seva causa, però s’associa al gènere masculí, l’obesitat, algunes medicacions que poden relaxar la musculatura de la via aèria superior i a configuracions específiques del massís facial. Calculem que aquesta malaltia la pateix el 10 per cent de la població adulta.
P. Quines complicacions pot causar aquesta malaltia?
R. Doncs problemes com somnolència diürna, canvis de caràcter, sensació que el son no és reparador, irritabilitat… Però, sobretot, cal destacar que quan una persona no respira no hi ha oxigen que passi a la sang. Per això, aquesta malaltia causa hipoxèmia intermitent, associada amb alteracions de l’estructura del son, molts despertars no conscients, i també canvis de pressió intratoràcica relacionats amb cada fenomen obstructiu. Tot això genera un augment del risc cardiovascular, més risc d’hipertensió arterial o que aquesta sigui més difícil de controlar, i també una disminució de la qualitat de vida dels pacients i inclús un increment dels accidents de tràfic.
P. Quantes persones pateixen aquesta malaltia a Catalunya i quantes es troben en tractament?
R. L’impacte a Catalunya és molt important. A tot Catalunya tenim unitats de son que són molt potents però que estan sobresaturades. L’afectació és del 10 per cent de la població, i en tractament tenim a l’1 per cent de la població. D’altra banda, es considera com un indicador de salut que en una malaltia d’elevada prevalença es tinguin identificats el 50 per cent dels pacients. En aquest cas, estaríem parlant que tenim identificats el 30 per cent. I no és una prevalença que sigui estable, sinó que a mesura que augmenta l’índex de massa corporal de la població també augmenta la prevalença de la malaltia.
P. I pel que fa a la població pediàtrica?
R. Aquest és un tema molt rellevant. En els nens, la causa d’aquesta patologia és diferent. Està relacionada amb una hipertròfia de les amígdales i segurament és reversible. L’afectació pot estar al voltant del 4-5 per cent dels nens. D’altra banda, a partir dels 11 anys, quan evoluciona el teixit limfoide, l’apnea té tendència a remetre. Però, en l’època que el nen està malalt, es pot veure afectat el seu desenvolupament psicomotriu.
P. Com es pot tractar aquesta malaltia?
R. Primer de tot, cal prendre algunes mesures de caràcter general, com perdre pes, que és un dels factors més rellevants, dormir de costat, aixecar el capçal del llit, tenir una vida activa… Tot això afavoreix dormir bé. I existeixen dues opcions terapèutiques. Una és la pròtesi d’avançament mandibular, que són un dispositius intraorals que el que fan és protruir el maxil·lar inferior per augmentar el calibre de la via aèria. Aquest fet facilita la respiració. Però és un mètode que no sempre funciona i que, en general, no és finançat pel sistema sanitari. I el tractament estrella que reben els 80.000 catalans que pateixen la malaltia i estan en tractament és l’aplicació de pressió positiva continua per via nasal.
P. En què consisteix aquest tractament en concret?
R. Es tracta d’una mascareta que es connecta a un generador de pressió que es transmet a una columna d’aire que també es transmet a les fosses nasals i la via aèria. Això fa que les parts de la faringe estiguin separades durant tot el cicle ventilatori i assegura que la persona pugui respirar adequadament.
P. Quin és el criteri per dir que el pacient té una bona adherència a aquesta teràpia?
R. Que el pacient estigui més de la meitat de la nit amb l’aparell. És a dir, més de 4 hores. Aproximadament, més del 50 per cent dels pacients estan més de 4 hores. Aquest llindar de temps és el que es considera necessari per assolir efectes positius a nivell cardiovascular i de millora simptomàtica.
P. Fa unes setmanes, el CatSalut va anunciar un nou concurs de teràpies respiratòries domiciliàries, que inclou tractaments com aquest. Creu que els gestors tenen suficientment en compte la veu dels professionals sanitaris?
R. La nostra comunicació amb les autoritats sanitàries és fluida i freqüent. Però, evidentment, m’agradaria que fos encara més fluida i freqüent, i que els professionals tinguéssim més capacitat d’influir en les decisions de la gestió de la salut dels ciutadans. Crec que en aquest sentit encara queda camí per recórrer. Jo no dic que els professionals sanitaris tinguem sempre raó, però, quan no se’ns escolta, els problemes apareixen.
P. I pel que fa a la veu dels pacients… Creu que els gestors i la indústria la tenen en compte?
R. Els fabricants sí que els escolten. En qualsevol innovació es valora l’opinió del pacient. Em preocupa més les dificultats que existeixen per incorporar els pacients a la gestió del procés. En aquest sentit, nosaltres estem treballant cos a cos amb atenció primària, per fer estudis, perquè creiem que atenció primària ha d’estar molt involucrada. I quan vam començar a planificar els estudis vam tenir en compte l’opinió dels pacients. És el primer pas per incorporar-los a tot el procés de la seva atenció: unitats de son, els concursos del CatSalut, el disseny dels assaigs clínics… Cada vegada tenim més clar que hem d’incorporar la veu dels pacients.
LES FRASES
En l’època que el nen està malalt, es pot veure afectat el seu desenvolupament psicomotriu”
Cada vegada tenim més clar que hem d’incorporar la veu dels pacients a tot el procés de la seva atenció”
