José A. Rodríguez Barcelona | martes, 11 de abril de 2017 h |

Sempre ho va tenir clar. Ell volia ser cirurgià del cor i passar hores i hores en els quiròfans intentant reparar l’òrgan que s’encarrega de portar sang a la resta de l’organisme. I, avui dia, a més de la seva tasca al Centro Médico Teknon, és director del programa de Cirurgia Cardíaca de CMT i Hospital El Pilar / Centre Cardiovascular Sant Jordi.

Pregunta. Per què sempre va voler ser cirurgià cardíac?

Resposta. És una professió que m’estimula molt. No es tracta d’una cirurgia únicament de mans, sinó que també exigeix molt mentalment. Són malalts amb risc, la qual cosa implica molta pressió. Els cirurgians cardíacs sabem quan entrem en el quiròfan, però no quan sortim. Hi ha operacions que porten dues o tres hores, però hi ha intervencions que exigeixen deu hores o més.

P. No passen factura aquestes intervencions tan llargues i amb tanta pressió?

R. Tots els que ens dediquem a la cirurgia cardíaca estem acostumats. I s’aguanta bé. Però sí que és veritat que hi ha molta tensió. Has d’estar pendent de moltes coses: de l’anestèsia, de la perfusió, de l’hemodinàmica… D’aquesta manera, també és veritat que el temps passa molt ràpid.

P. I, símptoma del seu bon cor, va decidir engegar el projecte CardioDreams.

R. Es tracta d’una fundació sense ànim de lucre amb la qual podem operar a persones joves de països en desenvolupament que d’una altra manera no tindrien accés a la cirurgia cardíaca. Aquí, de vegades, ens queixem de les llistes d’espera o que no podem triar al metge que desitgem, però tenim una medicina de qualitat al nostre abast. En canvi, a la resta del món, hi ha milions de pacients que no tenen la possibilitat de ser operats del cor quan ho necessiten.

La fundació està formada per professionals de l’equip de cirurgia de Teknon, i les duem a terme en aquest centre. Aquí hem trobat un brou de cultiu molt adequat. El centre sempre ens ha obert les portes per realitzar aquesta tasca.

P. Què li aporta a vostè a nivell personal aquesta fundació?

R. M’ho aporta tot. Em permet sentir que estic fent alguna cosa important i útil pels demès. Crec que tots, en el nostre treball, hem de plantejar-nos què podem fer pels altres.

P. Quines intervencions quirúrgiques són més difícils avui dia?

R. Més que de tipus d’operacions, parlaria de tipus de pacients. Avui dia operem del cor a pacients amb factors tan complicats com l’edat avançada, la fragilitat, reintervencions, insuficiència renal, patologia respiratòria crònica… Però, per sort, les tècniques han avançat moltíssim en els últims anys.

P. La vida moderna, amb tant enrenou, és un perill per al cor?

R. Jo crec que tothom sap que hi ha hàbits poc saludables, com el tabac, el colesterol, la tensió alta, el sucre, la falta d’exercici… Però, a part de tot això, jo crec que és fonamental afrontar la vida amb felicitat i amb ganes de lluitar. Jo crec que la gent feliç viu més temps.

P. I a tu, què et trenca el cor?

R. No poder ajudar tots els meus pacients. O ser conscient que les persones que operem en la fundació estarien mortes en sis mesos si no fora per la intervenció.

PÍNDOLES

Un país que t’hagi impactat? Índia, allà em vaig adonar que per a molta gent és possible ser feliç encara que no tinguin gairebé res.

Una novel·la? Homes de blanc, una novel·la ambientada al món de la medicina que em motiva com a metge.

Una ciutat? Barcelona.

Un somni per complir? Seguir ajudant amb la meva fundació a operar del cor a moltes més persones.

Creu que hi ha gestors sanitaris que tenen molt poc cor a l’hora de prendre decisions? Crec que aquest tipus de decisions són molt complicades.