Pere Soley és el nou director gerent de l’Institut Català de la Salut, l’empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya, des del passat 14 de gener. Afronta el repte de pilotar l’ICS en un context de crisi econòmica i de dirigir la transformació de la institució cap a un model on els territoris tinguin més autonomia de gestió.
Pregunta. Quin serà el nou model de l’Institut Català de la Salut?
Resposta. Volem avançar en la descentralització de l’Institut Català de la Salut. La nostra idea és que l’ICS evolucioni cap a un model de territoris, on aquests tinguin més poder de decisió. L’ICS definiria el marc general de treball i ajudaria als territoris a aconseguir els seus objectius. No tindria sentit que l’ICS es convertís en un centre de comandament si el que volem és que els territoris tinguin més autonomia de gestió. Però, evidentment, l’ICS és una estructura molt potent i transversal. I podrà oferir moltes eines i ajuda als territoris.
P. Territoris que encara no estan definits…
R. El que sí que puc dir és que bastants territoris ja estan definits. Però no tots. A més, si l’ICS no és majoritari a un territori, l’organització d’aquest no quedarà tant sota la tutela de la nostra institució. Com és lògic, sí que quedarà sota la nostra tutela en els territoris on la presència de l’ICS és majoritària.
P. Per què aquesta evolució cap a un model de territoris?
R. Doncs perquè l’ICS no pot ser una estructura rígida que funcioni de la mateixa manera a tots els territoris. Pensem que no és eficaç que funcioni igual a l’Alt Pirineu, que al Barcelonès Nord, al Vallés o a Osona. És evident que, en un percentatge molt alt, l’ICS ha de funcionar de la mateixa manera en tots els territoris. Però també podem dir que cada territori té els seus matisos. Volem que cada territori tingui més autonomia de gestió per poder decidir sobre aquests matisos que li són propis. Així seran més eficaços per assolir els objectius de salut. Volem avançar en la col·laboració amb altres entitats proveïdores. Cada vegada hi ha més entitats que treballen amb el SISCAT, el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya. Ara s’adhereixen als resultats o no. El següent pas podria ser que s’impliquessin més. L’ICS ha de potenciar la transversalitat, les sinergies, i potser caldrà definir una entitat que coordini totes les altres. Potser es podria agafar una entitat pública ja existent o crear una de nova on s’integrin tots els proveïdors. En tot cas, això encara no està definit.
P. Aquest model recorda molt el model que es va intentar posar en marxa fa un parell d’anys i que consistia a fragmentar l’ICS.
R. Hi ha una diferència molt important respecte aquell projecte, que va quedar aturat, i és que en el nou model la gestió del territori s’ha de fer integrant Atenció Primària i Hospitals. I el projecte de fa un parell d’anys entenia que Atenció Primària i Hospitals anaven separats.
P. I ja s’estan preparant per a les crítiques? Perquè estan rebent moltes per la unificació dels centres sanitaris de Lleida.
R. El que ha de quedar clar és que el nou model no suposarà una privatització de l’ICS. I tampoc pretenem que els treballadors estatutaris passin a ser laborals ni a l’inrevés.
P. Però no creu que poden generar incertesa els canvis a l’estructura de l’ICS i el fet que en els nous organismes territorials conviuran estatutaris i laborals?
R. Entenc que els canvis sempre generen certa por. Però torno a insistir en què ni els estatutaris hauran de passar a ser laborals ni l’inrevés. Entre altres coses, per exemple, perquè legalment no es pot obligar als estatutaris a ser laborals. Així que no estan previstos canvis en l’estatus laboral dels treballadors. Una altra cosa és que, quan tinguem definida la nova estructura de l’ICS, potser serà diferent l’estatus dels nous professionals que s’incorporin. Però això dependrà de la nova estructura de la institució. Potser en aquesta nova estructura es defineix que han de ser laborals. Llavors, potser s’ofereix als estatutaris la possibilitat de passar a laborals. Però seria un canvi voluntari, no obligatori.
P. D’altra banda, els sindicats assenyalen que els treballadors de l’ICS estan en desavantatge respecte als funcionaris de la Generalitat.
R. El personal funcionari no té carrera professional i, des de 2011, tampoc percep cap quantitat en concepte de productivitat. I els funcionaris interins reben un 15% menys del sou des de l’any 2012, cosa que no passa amb els estatutaris interins. Penso que les diferències són mínimes.
P. Estan pendents les convocatòries de treball públic per a metges des del 2011. Està prevista l’oferta de noves places per al 2014 o el 2015?
R. No. Les úniques convocatòries serien per a caps de servei o de secció o comandaments.
P. En quin escenari es podria plantejar que els professionals de l’ICS recuperessin poder adquisitiu?
R. En un escenari en el qual es produeixi un mínim de recuperació econòmica. I ha de millorar la tresoreria, clar.
P. I en quin punt es troba la integració dels facultatius de contingent i zona?
R. Hem fet una consulta al ministeri per mirar d’aclarir la norma sobre la integració d’aquest personal. Encara no hem rebut una resposta. Si no la rebem, començarem una negociació per integrar aquests facultatius. No penso que sigui lògic fer una norma genèrica per a tots ells, perquè no tots estan en la mateixa situació. Hauríem d’agrupar-los en diferents grups i dissenyar una forma d’integració per a cada grup. Si no hem rebut una resposta del ministeri al juny, començarem a analitzar com podem fer aquesta integració.
P. Un dels principals objectius del Pla de Salut és l’atenció a la cronicitat. Quin paper ha de tenir l’ICS en aquest sentit?
R. Hem d’intentar que Atenció Primària i Hospitals treballin de manera integral. Hem de definir factors de la cronicitat per prevenir hospitalitzacions evitables. A més, l’ICS col·labora amb el Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat. Incorporem el nostre coneixement i les nostres estructures.
P. També tenen el repte de les llistes d’espera. Les últimes dades diuen que s’han incomplert els terminis amb més de 23.800 pacients per ser operats d’alguna de les catorze patologies amb un temps d’espera garantit.
R. Del total d’aquests pacients, 6.100 són de l’ICS, és a dir, menys d’una tercera part. El que hem fet és demanar a cada hospital que presenti un pla sobre les llistes d’espera. I l’objectiu és que el màxim d’aquestes catorze patologies estiguin en garantia a finals d’any. Creiem que nou o deu d’aquests processos estaran en garantia. I els altres, com les pròtesis o els galindons, necessitaran més temps perquè el volum de pacients que esperen és molt elevat.
La nostra
idea és que
l’ICS evolucioni
cap a un model
de territoris”
El que ha de quedar clar
és que el nou model no suposarà una privatització de l’ICS”
Hem demanat
a cada hospital que presenti
un pla sobre les llistes d’espera”
