En un plaç màxim de sis mesos s’unificarà en un sol ens públic de gestió els centres sanitaris de dependència pública de Lleida. Aquest és l’encàrrec que va rebre el CatSalut el passat dimarts 25 de febrer per part del Govern de la Generalitat de Catalunya. Això suposa agrupar tots els dispositius assistencials gestionats per les entitats proveïdores del sector públic vinculades al Departament de Salut en l’àmbit de la Regió Sanitària Lleida. És a dir, els centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS). A més, el nou ens públic comptarà amb la participació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB).
Unificació paulatina
En realitat, es tracta de la culminació d’un procés que s’ha produït de forma paulatina durant els últims anys. Com explica Josep Pifarré, director territorial del Departament de Salut a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran i gerent de les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran, “dos ens públics gestionen a Lleida el 90% de la assistència pública sanitària: l’ICS, del que depenen l’Hospital Arnau de Vilanova i totes les àrees bàsiques menys una, i GSS, una empresa pública creada a l’any 1992 i que gestiona l’Hospital de Santa Maria, una àrea bàsica de l’Hospital Comarcal del Pallars i els serveis de salut mental”. L’Hospital Arnau de Vilanova i l’Hospital de Santa Maria es troben a 150 metres de distància l’un de l’altre. I, en els últims anys, han anat unificant la seva gestió. Fa dos anys i mig es va crear l’Aliança Estratègica entre els dos centres, gestionats per un únic gerent. “Els dos hospitals treballen de forma conjunta. Estan unificades la unitat de materno-infantil, salut mental, laboratoris… Pero encara el gerent ha de signar un conveni per a cada hospital”.
Millorar i simplificar la gestió
Amb la creació d’un sols ens públic per a tots els centres sanitaris públics lleidatans es busca simplificar i millorar la gestió. “D’aquesta manera, la continuïtat assistencial dels pacients estarà més clara. I tindrem més massa crítica de pacients, ja que, amb el nou ens, sumarem els pacients dels hospitals. Per tant, tractaments que ara s’han de derivar a Barcelona per falta de massa crítica es podran realitzar aquí”. A més, al nou ens s’incorporarà també l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, recentment acreditat per l’Institut Carlos III. Així, es pretén ampliar la capacitat de recerca i innovació del territori.
Josep Pifarré assegura que no es reduirà el pressupost i que els professionals gaudiran de noves oportunitats. “Equipaments més grans; més facilitat per subespecialitzar-se; es mantindran més línies de recerca; per als MIR també serà més atractiu venir a la província; millorarem l’economia, perquè quan compres per separat tens pitjors preus…”. Un optimisme que no comparteix el sindicat Metges de Catalunya, que, com manifesta en un comunicat, tem que el nou ens “comporti una retallada de llocs de treball i de serveis imprescindibles per a una atenció sanitària de qualitat”.
Encara s’ha de batejar al nou ens
L’acord de Govern assenyala que el nou ens s’ha de constituir en menys de sis mesos. Un ens, però, que encara no té nom. “M’agradaria que els professionals i els ciutadans diguin la seva per escollir un nom que representi la marca Lleida, però no només de la capital, sinó de tota la província”, explica Josep Pifarré.
