br
En la pràctica clínica diària hi ha procediments que no aporten valor en el diagnòstic o el tractament del pacient. Segons un estudi nord-americà, entre el 21 i el 34 per cent de la despesa sanitària és evitable. En aquest sentit, el fet d’identificar i deixar de realitzar intervencions innecessàries o que no aporten valor clínic en el maneig dels malals són factors que poden contribuir a millorar l’efectivitat i l’eficiència de les activitats sanitàries.
Per aquest motiu, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), empresa pública adscrita al Departament de Salut, ha llançat el “Projecte Essencial”, que compta amb un pressupost de 150.000 euros, com una de les accions estratègiques de 2013.
És un programa que pretén evitar el malbaratament dels recursos sanitaris, reduir la variabilitat de la pràctica clínica i donar el màxim valor possible als recursos dedicats als serveis sanitaris. Per això, identificarà pràctiques clíniques de poc valor i promourà recomanacions en la web http://essencial.salut.genca.cat per per tal d’evitar-ne la realització.
Antoni Trilla, president del Consell d’Avaluació de l’AQuAS, assenyalava en roda de premsa prèvia a la presentació del projecte que, “encara que en l’actualitat tot s’interpreta com a retallada, l’objectiu de l’Essencial és no malbaratar recursos, en cap cas retallar prestacions útils o necessàries”.
Josep Maria Argimon, director de l’AQuAS, va destacar que en l’actualitat un dels problemes de l’assistència sanitària és el “sobrediagnòstic”, i que els tractaments han de demostrar eficàcia. “En medicina, algunes vegades, més no és millor”, va defensar Argimon. “I algunes vegades, el millor és no fer gens”, va afegir Trilla.
Argimon va declarar que no es tracta d’una iniciativa aïllada ni exclusiva de l’AQuAS, sinó que ja existeixen altres experiències internacionals a Amèrica, Europa (a Regne Unit) i Austràlia. Les més conegudas son el “Choosing Wisely”, de l’ABIM Foundation, que compta amb la participació de les principals societats mèdiques i científiques nord-americanes, i el “Do Not Do Recommendations”, del National Institute for Health and Clinical Excellence (NICE) del Regne Unit.
Ambdues representen un conjunt de recomanacions, que periòdicament s’amplia, sobre intervencions que no s’haurien de fer. Entre els motius principals, estan la ineficàcia, el balanç no favorable entre riscos i beneficis, la falta de cost-efectivitat i l’existència d’alternatives d’efectivitat semblant i cost menor.
Per a la identificació de pràctiques de poc valor, s’utilitzaran les guies de pràctica clínica, els informes d’avaluació de tecnologies sanitàries i els plans directors del Departament de Salut.
A més, comptaran amb l’assessorament de societats científiques i l’Acadèmia de Cièncias Mèdiques, i la col·laboració de professionals clínics que, a través de la bústia de suggeriments del web, podran contribuir en la notificació de pràctiques que no aporten beneficis a la salut.
En aquest sentit, Argimon ha anunciat que els pacients també podran involucrar-se en aquest projecte, si bé hi haurà un altre més dirigit a la participació del pacient, per poder prendre decisions compartides amb el metge.
Segons van explicar Trilla i Argimon, l’objectiu de l’Essencial és la difusió activa de dues noves recomanacions mensuals a través de l’espai web Essencial, xarxes socials, reunions amb societats científiques, comunicacions en congressos i jornades científiques i presentacions als regions sanitàries i als proveïdors.
El punt de partida de l’Essencial son 9 recomanacions: 5 de diagnòstic, 2 de tractament, 1 de cribatge i 1 de rehabilitació.
Una de las recomanacions es refereix a proves d’imatge en lumbàlgia, posat que en malalts amb dolor lumbar, durant les primeres 6 setmanes i en absència de signes neurològics, les proves d’imatge no aporten valor al maneig clínic del pacient. De fet, a la roda de premsa van comentar que una de cada cinc radiografies són innecessàries perquè no canvien el diagnòstic del pacient.
D’altra banda, en dones postmenopàusiques amb baix risc de fractures, el tractament de llarga durada amb bifosfonats suposa un risc que no compensa el benefici. Recomanen que no es prescriguin si no existeix risc important de fractura, ja que augmenta el risc d’altres fractures atípiques, sobretot de mandíbula. El cost d’aquest tractament suposa 5 milions d’euros, equivalents al pressupost anual de dos centres d’Atenció Primària.
Una altra de les recomanacions va dirigida a no perllongar més enllà dels 12 mesos el tractament rehabilitador de les seqüeles després de patir un ictus, perqué no millora el procés de recuperació neurològica i funcional.
La radiografia de tòrax en persones assimptomàtiques, les proves d’imatge en malalts amb cefalea sense complicacions ni simptomatologia neurológica addicional, el cribatge rutinari en dones menors de 50 anys sense factors de risc addicional de càncer de mama, o la prescripció d’inhibidors de la bomba de protons per a la prevenció de la patologia gàstrica en malalts polimedicats, són altres exemples de les pràctiques clíniques que no aporten valor afegit al maneig del pacient.
Ja existeixen altres experièncias semblants a Amèrica, Europa (Regne Unit) i Australia
El punt de partida son nou recomanacions de diagnòstic, tractament, cribatge i rehabilitació
Identificació de pràctiques de poc valor. En la fase inicial, s’identifiquen pràctiques clíniques que aporten poc valor a partir de múltiples fonts d’informació. L’AQuAS coordina aquest procés en col·laboració amb les societats científiques, els plans directors del Departament de Salut i la comunitat professional.
Priorització de recomanacions. Les recomanacions són introduïdes a la base de dades disponible en el lloc web, segons criteris de prevalençai càrrega de la malaltia, freqüencia d’utilització; risc/benefici desfavorable; impacte en l’organització… tenint en compte que estiguin alineades amb els plans directors i las societats científiques.
Comunicació activa de les recomanacions. Per a cadascuna de les recomanacions prioritzades es dissenya una estratègia de comunicació específica i adaptada als actors clau a través dels canasl de difusió més adients en cada cas.
Avaluació de l’impacte de les recomanacions. Sempre que sigui factible, es duu a terme un estudi d’avaluació d’impacte mitjançant la mesura del grau de coneixement de les recomanacions prioritàries i la seva adopció per part dels professionals , així com el canvi en l’assistència atribuïble a la seva implementació.
