j. a. r. Barcelona | viernes, 01 de julio de 2016 h |

Un article publicat a Nature Biotechnology en el qual han participat experts del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell) demostra que els tests epigenètics posseeixen la mateixa qualitat tècnica i rigor que les proves genètiques.

Malgrat que estudis previs ja havien assenyalat la qualitat dels tests epigenètics, “aquest és el primer estudi que ho demostra a gran escala”, comenta María Berdasco, investigadora de l’Idibell.

En efecte, en aquest treball, que forma part del projecte Blueprint (que pretén determinar l’epigenoma de referència de les cèl·lules sanguínies), han participat 18 institucions de 7 països i 3 continents diferents. “D’aquesta manera, s’han pogut analitzar 27 metodologies diferents que s’empren en les proves epigenètiques —explica Berdasco—. I la conclusió és que, malgrat les petites diferències en la metodologia utilitzada per cada centre, els resultats són molt similars i reproduïbles”.

Manel Esteller, investigador Icrea i co-autor de l’estudi, indica que “els resultats demostren que les proves de laboratori epigenètiques tenen una fiabilitat similar a les anàlisis genètiques usades de forma rutinària als hospitals”. Per la seva banda, Berdasco assenyala que els tests epigenètics van encara per darrere dels genètics en la seva implementació a gran escala perquè “l’epigenètica és una disciplina molt jove”. Així i tot, posa l’èmfasi, com Esteller, que aquest tipus de proves “es poden dur a terme a qualsevol hospital”.

Avantatges dels tests epigenètics

Berdasco assenyala que “les marques epigenètiques són específiques de teixit i són específiques de patologia, és a dir, una cèl·lula tumoral pot tenir una alteració que no té la cèl·lula normal”. A més, comenta, en la realització de les proves epigenètiques es treballa amb ADN, “que és un material molt estable”.

En paraules d’Esteller, “aquesta validació internacional de les proves epigenètiques permetrà avançar en la seva implantació clínica, podent ser usades per detectar precoçment ADN tumoral circulant en la sang, avaluar mostres arxivades en els laboratoris d’anatomia patològica des de fa anys, contribuir a establir patrons epigenètics creïbles que analitzin diferències entre teixit sa i amb diferents malalties o que fins i tot comenci a estendre’s l’obtenció de epigenomes complets amb cadascun dels 6,000 milions de maons que formen el genoma humà”.

Així mateix, aquest expert considera que aquest treball facilitarà l’aprovació d’alguns dels tests epigenètics per part de les agències reguladores, pas imprescindible perquè arribin per fi als pacients.