josé A. Rodríguez Barcelona | viernes, 18 de septiembre de 2015 h |

La biologia sintètica pot suposar una autèntica revolució en el camp de la medicina i del desenvolupament de fàrmacs. Així ho van assenyalar els experts reunits durant el debat “Biologia sintètica. De les parts biològiques estàndard a la vida artificial”, organitzat per B·Debate, el Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”.

Com va explicar Jordi Garcia-Ojalvo, líder científic de B·Debate i director del Laboratori de Dinàmica de Sistemes Biològics de la Universitat Pompeu Fabra, la biologia sintètica consisteix en el “disseny i el redisseny dels processos dels organismes”. Va més enllà de l’enginyeria genètica, que permet introduir gens per canviar determinades funcions de l’organisme. Aquest expert va qualificar la biologia sintètica com una “enginyeria genètica 2.0, ja que un organisme és més que la suma dels seus gens, i el que es pretén és aconseguir que els organismes vius facin coses que de manera natural no farien”. Fins i tot, malgrat que sembli més un objectiu de ciència-ficció que una possibilitat real, crear vida artificial des de zero. “Cal veure els sistemes vius com objectes que tenen una lògica que es pot entendre i, per tant, es pot manipular”, va dir aquest expert.

Garcia-Ojalvo va explicar que ja n’hi ha d’aplicacions pròpies de la biologia sintètica que s’estan aplicant actualment. Per exemple, va mencionar que, gràcies a aquesta disciplina, s’ha aconseguit multiplicar per 15 la producció d’artemisina (una mol·lècula dirigida a combatre la malària) en traslladar la seva fabricació a una soca sintètica de llevat. L’acceleració de la fabricació de medicaments és, precisament, una de les aplicacions més evidents d’aquesta disciplina, van dir els experts.

Per la seva banda, Víctor de Lorenzo, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC, va comentar que el seu grup està treballant per desenvolupar bacteris que, dins el mateix organisme, siguin capaços de detectar patologies i generar les mol·lècules necessàries per combatre-les. “La idea seria transformar els bacteris de l’intestí en fàbriques productores d’anticossos”, va assenyalar aquest expert.

Per aconseguir aquest objectiu, estan treballant per desenvolupar un microorganisme que es pugui introduir al cos com un probiòtic, i que transformi determinats bacteris perquè aquests puguin detectar la deficiència de determinats anticossos i, al mateix temps, sintetitzar la mol·lècula adequada. D’aquesta manera, va dir De Lorenzo, es crearia un sistema intel·ligent format per bacteris, ja que, a parer seu, “els metges del futur seran bacteris que habitaran el nostre cos”. Aquest expert calcula que encara trigaran 2 o 3 anys en desenvolupar la tecnologia necessària i 5 o 10 anys més per arribar a la fase d’assajos clínics.