En els darrers anys, a Catalunya han estat múltiples les accions de reforma preses que han afectat el sistema sanitari públic, ja sigui pel que fa al model assistencial o els recursos humans, entre altres. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va explicar, el passat 25 de febrer en un acte celebrat a l’IESE de Barcelona, de quina manera s’han enfocat els canvis, quines han estat les accions de reforma i quins són ara els reptes de futur en relació amb el sistema sanitari públic.
Com a exemple de canvis estructurals en l’assistència, Boi Ruiz va destacar l’hospitalització domiciliària i el pla de prevenció i atenció a la cronicitat. Mesures que, segons el conseller, ajuden a la sostenibilitat del sistema. D’altra banda, Ruiz va defensar l’àmbit de la recerca. “Si no hi hagués recerca viuríem del passat”, va dir. I va ressaltar l’augment en la recerca i la producció científica a Catalunya, en concret, d’un 30 per cent.
Durant la seva intervenció, Ruiz va destacar una errada en la seva gestió al capdavant de la conselleria durant aquests cinc anys: ser massa tecnòcrates. “No ens hem explicat bé, hem estat poc clars”, va dir.
Reptes de futur
Com a reptes a assolir, el conseller va marcar-ne un de caràcter polític, com és l’augment del finançament públic per part de l’Estat. Pel que fa als reptes tècnics va destacar, en primer lloc, que el seu “principal” repte és equiparar els sous sanitaris al nivell europeu. Per tant, va plantejar que cal la recuperació “d’alguna cosa més” que les pagues extres dels professionals. També va defensar la simplificació de la gestió administrativa i “l’apoderament” de professionals i centres. Pel que fa als pacients, Ruiz va dir que “hem de pensar en un sistema sanitari on els pacients tinguin un paper clau. Hem assentat les bases amb algunes reformes com, per exemple, el Consell de Pacients de Catalunya”.
Col·laboració público-privada
Pel que fa al model de col·laboració público-privada, el conseller va recalcar que aquest model no significa “la privatització dels serveis públics”. I va defensar un model d’aliances estratègiques i de relacions integrades. “No es pot separar la indústria de la recerca”, ja que per avançar cal que “tots els agents treballin integradament”. I no amb l’objectiu que la indústria guanyi més, va afegir, sinó per aconseguir un model diferent que sigui més eficient.
