br
Especialista en medicina familiar i comunitària, Vicente Pallarés presideix actualment la Societat Valenciana d’Hipertensió i Risc Vascular i és coordinador nacional de la Associació de Societats Autonòmiques d’Hipertensió i Risc Vascular. Doctorat en medicina i cirurgia a l’Universitat de València, Pallarés està ubicat professionalment a la Unitat de Vigilància de la Salut, Unió de Mútues de Castelló, i fa poc va estar present a la 18ena Reunió Nacional de la Societat Espanyola d’Hipertensió i Lliga Espanyola per a la Lluita contra la Hipertensió Arterial (SEH-Lelha), celebrada enguany a València, on va perfilar diverses consideracions sobre l’ús clínic de rivaroxaban que ens detalla tot seguit a GACETA MÉDICA.
Rivaroxaban és un anticoagulant oral que actua inhibint la forma activa del factor de la coagulació X (Xa). Durant els darrers cinc anys, diversos estudis han confirmat l’eficàcia d’aquest agent a l’hora de reduir trombosis venoses pregones i embolismes pulmonars, així com en el tractament de fibril·lacions auriculars i sense la necessitat de controls periòdics sovint (com requereixen els preparats dicumanírics).
Degut a que no requereixen la monitorizarizació dels preparats més antics, es preveu també que aquests agents acabin substituint els dicumarínics en d’altres indicacions. Si anteriorment havien demostrat estar capaços de reduir les complicaciones tromboembòliques de la cirurgia ortopèdica, como les trombosis venoses o els embolismes pulmonars, actualment s’investiguen més efectes. Els avantatges dels nous anticoagulants són l’administració oral (les heparines de baix pes molecular s’administraven per injecció subcutània), i el fet de no necessitar tants controls.
Pallarés explica que els nous anticoagulants orals, com a grup, “ofereixen una eficàcia més gran i una pauta de tractament més convenient, més senzilla; sobretot, quan es comparen amb el tradicional acenocumarol (Sintrom)”.
Amb un nivell d’evidència més que bo (2A), explica, “rivaroxaban permet atènyer bons resultats clínics sense els controls assidus dels antics anticoagulants”. D’altra banda, tenen menys contra-indicacions pel que fa a la resta de tractaments “i els pacients poden menjar de tot”.
L’entrevistat diu que això últim és molt important, “atès que són pacients encara en edat activa, que han de viatjar per motius de treball i, segons on, abans no ho podien fer ni podien garantir xifres de control adequades”. Explica, per tant, que s’ha aconseguit una fita important en el tractament del pacient de risc vascular.
Preguntat sobre si un tractament més fàcil es tradueix sempre en un millor acompliment de la prescripció, Pallarés somriu i diu que això no és gens fàcil… “No només amb els anticoagulants, també amb els anti-hipercolesterolemiants o els antihipertensius… Costa fer que els pacients s’ajustin del tot al que volem; la solució, crec, passa per una bona informació i una bona entesa entre pacient i metge, més que cap altra cosa.”
A l’hora de dibuixar un perfil del pacient que millor es pot beneficiar d’un tractament com rivaroxaban, Pallarés es refereix als individus amb necessitat d’obtenir un control ben precoç, aviat, atès que no tots els anticoagulants actuen tant de pressa. Explica, per exemple, que dabigatran, un altre anticoagulant nou, “actua com a profàrmac i requereix més temps d’acció per tal de convertir-se en fàrmac”.
També destaca la utilitat de rivaroxaban en pacients amb fibril·lació auricular, “abans i després de les maniobres clíniques de cardioversió”, en pacients amb antecedents d’ictus, en aquells casos en els quals sigui difícil aconseguir un control estable 2-3 fent servir els anticoagulants tradicionals “i, sobretot, tant en pacients que visquin allunyats de facilitats d’atenció o que viatgin molt, perquè experimentaran molts més avantatges i menys inconvenients”.
Rivaroxaban està indicat en pacients amb fibril·lació auricular per cardioversió
Diversos estudis han confirmat l’eficàcia de rivaroxaban a l’hora de reduir trombosis venoses
