gm Barcelona | viernes, 25 de abril de 2014 h |

Amb l’objectiu de disposar d’informació detallada de totes aquelles complicacions que es poden produir en realitzar la tècnica d’ablació amb catèter, un equip de cardiòlegs ha presentat un projecte de creació d’un registre nacional que agrupi aquests problemes amb la finalitat de que sigui “molt més fàcil identificar-los, solucionar-los i evitar moltes de les actuals complicacions”, ha explicat Ángel Moya, president de la Secció d’Electrofisiologia i Arítmies de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), durant la celebració de la 13º Reunió d’aquesta secció a Girona.

Actualment ja existeixen, en el camp de les arítmies, un registre d’ablació, un de desfibril·ladors i un altre de marcapassos, però aquest projecte pretén una cosa diferent ja que, expliquen els experts, serà un registre voluntari però molt detallat tant quant a les circumstàncies que han complicat l’ablació com en l’evolució i seguiment posterior de la mateixa. Durant la reunió, els experts van aprofitar també per reiterar la necessitat que tots els pacients tinguin accés als nous anticoagulants orals.

Cardiopatia isquèmica.

Pràcticament alhora que aquesta reunió, se celebrava també el 16º Simposi Internacional de Cardiopatia Isquèmica de la SEC a Sevilla, en el qual es va debatre, entre altres temes, el paper de la pilota de contrapulsació en pacients greus que pateixen un xoc cardiogènic. “Encara que aquest dispositiu ha demostrat que millora els paràmetres hemodinàmics, la funció renal i l’aportació d’oxigen als teixits, no s’han trobat evidències fermes que també aconsegueixi reduir l’alta mortalitat del xoc cardiogènic en els pacients amb infart”, ha subratllat Antonio Fernández-Ortiz, president de la Secció de Cardiopatia Isquèmica i Cures Agudes Cardiovasculars de la SEC. Un “problema” que ha obert el debat sobre la idoneïtat d’avançar la implantació d’aquest dispositiu.

També els stents bioabsorbibles han estat protagonistes del Simposi ja que, gràcies a que permeten que l’artèria danyada recuperi la seva mobilitat i al fet que “accepten” una reintervenció en cas que fos necessari, es postulen com a clars substituts dels stents metàl·lics utilitzats en la pràctica clínica habitual. A més, es van presentar també diversos resultats d’eficàcia de la hipotèrmia en la reducció d’efectes adversos després de patir una parada cardiaca.