Nombrosos estudis han demostrat que alguns productes químics presents en l’ambient poden augmentar el risc de patir càncer. És el cas, per exemple, del benzopirè, que es troba en el tabac però també en els aliments fumats, o dels ftalats, que poden estar en perfums, plàstics o esmalts d’ungles. “Però és necessari realitzar estudis que avaluïn l’efecte combinat de productes químics que sols no semblen causar càncer”, defensa Laura Soucek, cap del grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Com assenyala aquesta experta, “les combinacions d’alguns productes podrien augmentar el risc de càncer”.
Soucek explica que hi ha productes químics que afecten al sistema immunitari, fet que podria generar el microambient cel·lular idoni perquè altres productes químics, que per si sols no semblen cancerígens, “generin una lesió, una mutació, que podria causar càncer”.
Revisió de 85 productes
Per aquest motiu, 174 científics de 28 països han constituït l’ONG Getting to Know Cancer, que té l’objectiu de donar resposta a les preocupacions sobre totes les dades que vinculen les mescles de productes químics trobats habitualment a l’entorn i el desenvolupament de càncer. Aquests experts ja han dut a terme una exhaustiva revisió de la literatura científica sobre 85 productes químics que no havien estat considerats cancerígens per als éssers humans. Després de revisar el seu efecte enfront d’una llarga llista de mecanismes importants per al desenvolupament del càncer, van veure que 50 d’aquests productes estan implicats en aquests mecanismes a dosis i nivells d’exposició ambientals. Segons els experts, potser aquests productes químics poden actuar conjuntament entre ells o amb uns altres per causar el càncer, malgrat que l’exposició a baixes dosis i individualment no sigui cancerígena. Les conclusions d’aquesta revisió es publiquen a Carcinogenesis.
El grup de Soucek es va encarregar d’analitzar els articles científics sobre productes com “l’ozó, que s’empra com a desinfectant i purificador d’aigua mineral; els èsters diterpènics, que s’utilitzen en la indústria naval per impermeabilitzar vaixells, i el butil hidroxitolueno, un antioxidant sintètic procedent de la indústria petroliera, que utilitzem en el menjar i els cosmètics i com additiu de combustible”.
Efectes de l’asbest
Així mateix, el seu grup també va analitzar els articles publicats sobre l’asbest, que antigament s’emprava per exemple en els aïllaments tèrmics. “És un producte que es respira i que es diposita en els pulmons. Pot causar càncer després d’uns quaranta anys”, assenyala Soucek. I també afegeix que “causa un efecte inflamatori molt específic en el pulmó, un efecte crònic, que pot generar l’ambient perfecte perquè les cèl·lules tumorals puguin créixer. El tumor que en resulta és el mesotelioma, que es tracta d’una neoplàsia maligna del mesoteli”.
