br
L’edifici Barcelona Activa de la Ciutat Comtal congregà el passat 22 de maig a prop més d’un centenar d’assistents en un esmorzar de treball organitzat pel Cercle Tecnològic de Catalunya (Tecno) i Biocat. L’acte tingué per moderador a Xavier Monzó, director del grup de serveis informàtics ICA, i les tres ponències desenvolupades van córrer a càrrec de Montse Vendrell, directora de Biocat, Ignalsi Belda, CEO d’Intelligent Pharma i Víctor Bautista, CEO de Social Diabetes. El moderador destacà el bon moment sinèrgic entre biotecnologia, biomedicina i les TIC a Catalunya. El Principat, segons Monzó, aplega un total de 520 empreses (biotecnològiques, farmacèutiques, de tecnologies mèdiques innovadores i de serveis al sector) amb un ritme de creixement que ha oscil·lat entre el 30 i el 15 per cent en els darrers deu anys; destacà 54 centres i 440 grups de recerca consolidats, “que excel·leixen en àrees com l’oncologia, la bionanomedicina o les malalties cardiovasculars”.Catalunya, amb prop de 200 empreses biotecnològiques, representa al voltant del 25 per cent del sector dins l’Estat espanyol. Per la seva banda, el sector TIC aplega a Catalunya a unes 9.000 empreses (gairebé un 24 per cent del total d’empreses TIC de l’estat espanyol), que generen un volum de negoci de 11.000 milions d’euros i ocupa a més de 30.000 persones.
Més grans i més cars
Creix la proporció de ciutadans de més de 65 anys i, segons Montse Vendrell, això suposa fer front a reptes tan importants com que només un 1 per cent de la població acapari el 29 per cent de la despesa sanitària. Les malalties cròniques derivades de l’envelliment amenacen amb desfer l’estabilitat pressupostària si no es reforma el sistema de prestació de serveis en base als avenços tecnològics més sostenibles. “La genòmica, l’Internet, les xarxes socials, la telemedicina i les aplicacions per a mòbils no només estan modificant la relació metge-pacient, sinó que proporcionen eines de gestió molt més hàbils i eficients.” Tot plegat, segons la ponent, reivindica el paradigma d’una medicina personalitzada en la qual els pacients siguin l’eix d’actuació central. Vendrell acabà vaticinant que l’atenció mèdica a distància acabarà, amb l’ajut tècnic de nous sensors, arribant tan lluny com arribi una cobertura mòbil, i l’impuls de la prevenció i la conscienciació dels pacients seran claus per poder fer front als costos de mantenir un sistema de salut eficient.
Ignasi Belda recordà que el descobriment d’un medicament és un procés molt llarg (12 anys) i molt costós (mil milions d’euros). “També força arriscat, atès que només un de cada 15 projectes de desenvolupament dissenyats acaba en el mercat.” Subratllà igualment la paradoxa de que hi hagi una tendència baixista en l’aprovació de nous fàrmacs al mateix temps que no paren de créixer les inversions en R+D. “Els medicaments encara es dissenyen seguint un procés gairebé artesanal, guiat per intuïció o el consens de grups de persones i amb escassa penetració de les TIC en els punts de decisió més crítics.”
En qualitat d’informàtic i pacient diabètic, Víctor Bautista creà per iniciativa pròpia una xarxa social, Social Diabetes, que fou guardonada l’any passat per la Unesco i les Nacions Unides com a millor aplicació de salut. Bautista recordà als assistents que només a Catalunya hi ha més de 410.000 persones diagnosticades de diabetis i que Social Diabetes, amb més de 11.000 descàrregues, proporciona una eina de gestió insubstituïble tant a pacients com a metges, administracions i indústria farmacèutica.
