ONCOLOGIA/ Els països de l’Est registren les pitjors dades, per sota de la mitjana europea

br

C.O. Barcelona | jueves, 05 de diciembre de 2013 h |

És indiscutible que les taxes de supervivència dels pacients amb càncer estan augmentant gràcies als avanços en el tractament i a la detecció precoç, que quan s’aconsegueix permet fins i tot la curació.

No obstant això, encara persisteix una gran bretxa entre els diferents països europeus en els resultats de supervivència, segons revelen els resultats de l’últim estudi EuroCare-5, publicat en la revista The Lancet, que analitza les dades dels registres del càncer de 29 països, entre els quals es troba Espanya, amb la finalitat d’avaluar la supervivència a cinc anys de més de nou milions d’adults i 60.415 nens diagnosticats entre els anys 1999 i 2007.

La bona notícia, a nivell local, és que Espanya es troba entre els països del sud d’Europa amb millors resultats en tots els tipus de càncer, al costat de Portugal i Itàlia. A ells se sumen els països nòrdics (amb l’excepció de Dinamarca) i els països d’Europa Central com Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Suïssa i Països Baixos.

En concret, Espanya supera la mitjana europea en set dels deu tipus de tumor avaluats, quedant per sota només en pulmó, ovari i ronyó.

A la cua del ránquing es troben els països de l’Est d’Europa, en concret Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia i Eslovàquia, amb les pitjors dades en supervivència, inferiors a la mitjana europea. Així, és del 49 per cent enfront del 57 per cent en càncer de còlon; 45 vs 56 per cent en recte; 50 vs 59 per cent en limfoma no Hodgkin o 74 vs 83 per cent en melanoma.

Malgrat això, en l’informe també es reflecteix una certa tendència a la millora, ja que, per exemple en càncer de mama, els avanços en la supervivència entre 1999 i 2007 (del 70 al 75 per cent), han reduït la bretxa amb els països nòrdics en el mateix període de temps (del 82 al 85 per cent).

I molt interessant és que els autors de l’estudi puntualitzen quins són els motius que expliquen les inequitats. Als països de l’Est, la culpa de la pitjor supervivència la tenen “l’escassetat de finançament públic per al control del càncer, la falta de plans nacionals i l’accés inadequat als programes de detecció i als protocols de tractament”.

Per la seva banda, el nivell subòptim en la taxes aconseguides a Regne Unit i Dinamarca radica en el retard en el diagnòstic.

Davant aquest escenari, els investigadors recomanen programes de col·laboració entre institucions mèdiques de països amb alt nivell econòmic amb els menys afavorits, de cara a pal·liar les diferències.

Millora parcial

Roberta d’Angelis, de l’Institut Superior de Sanitat a Roma i una de les responsables d’aquest treball, destaca a més que, encara que s’està reduint la disparitat internacional, només s’està aconseguint en alguns tipus de càncer, com el de mama, recte, pròstata i melanoma. Amb tot, celebra que la supervivència als cinc anys del diagnòstic hagi augmentat en totes les regions europees, ja que significa l’èxit dels programes de cribatge pel moment existents i l’efectivitat de les teràpies disponibles en l’actualitat.

Referent a càncer infantil, Gemma Gatta, de l’Institut Nacional de Tumors a Milà (Itàlia), puntualitza que, si bé a Europa oriental la supervivència ha millorat cinc punts percentuals del període 1999-2001 al 2005-2007, encara representa el mínim, amb un 70 per cent, allunyat del més del 80 per cent a la regió nord, centre i sud. En un plànol general, Gatta matisa que només s’ha aconseguit reduir les taxes de mortalitat en els càncers infantils de la sang, però encara són altes en sistema nerviós central.