El 2012, la despesa farmacèutica en receptes mèdiques ha estat de 1.451 milions d’euros. Aquest import representa un decrement del – 14,3% respecte el 2011.
El 55% d’aquest decrement respon a la variació del nombre de receptes (-8,3%) (taxa, nou model de copagament, revisió de tractaments,…) i un 45% a la variació del preu mig per recepta que ha estat del -6,5%, situant-se en els 10,23 euros (preus menors, actualització sistema de preus de referència, política de selecció del medicament en base al cost-efectivitat,…).
Analitzant el consum pel segon semestre de l’any, quan va entrar en vigor la taxa i el nou model de copagament1, pels principals grups de medicaments avaluats s’observa, en general, un augment del consum respecte a l’any anterior fins al mes de juny, amb un acusat increment en el període previ a l’entrada en vigor de la mesura.
El mes de juliol hi ha un fort decrement (per l’impacte de la pròpia mesura i com a conseqüència de l’increment puntual del mes anterior).
Des del mes d’octubre, i en els grups de medicaments més sensibles a la importància de l’adherència, com per exemple antidiabètics, antihipertensius o medicaments pel colesterol (hipolipemiants), s’observa una tendència a la recuperació progressiva dels nivells anteriors a la mesura sense aparentment estar motivats per causes estacionals.
Per aquests tres grups el consum el mes de gener de 2013 és ja similar als mesos de gener del 2011 i 2012. En altres grups de medicaments, com per exemple els antiinflamatoris o altres medicaments a demanda segons simptomatologia, la recuperació és inferior.
A més, aquests resultats afavoreixen i van en la línia de les accions que s’estan portant a terme per millorar l’ús racional dels mateixos.
S’estima que la reducció significativa de la dispensació a partir de juliol en bona part pot ser deguda al consum de medicaments adquirits amb anterioritat i estocats en els domicilis, afectant a la baixa la compra de nous envasos fins esgotament dels ja adquirits, moment en que es recupera la dispensació.
En aquest sentit, la recuperació s’observa superior en els medicaments mes vinculats a tractaments crònics.
D’acord amb un estudi de l’ICS per la insulina i antidiabètics, hi ha un pic de dispensacions abans de la implantació de la taxa i una disminució important del consum posteriorment. Aquest consum es recupera ja al mes de desembre fins arribar pràcticament a les xifres anteriors. Les xifres de bon control de la malaltia no han disminuït.
És més, el percentatge de casos diagnosticats i el percentatge de casos amb bon control s’ha anat incrementant, fins i tot de forma més intensa que abans de la implantació de la mesura.
[1] a Catalunya es va establir un període transitori d’un mes pels actius i de tres mesos pels pensionistes per tal d’evitar que els pacients paguessin per sobre de l’import corresponent al seu nivell d’aportació i límit en el cas dels pensionistes. L’abonament d’aquestes aportacions es van diferir i els pacients les van començar a liquidar a partir del mes d’octubre
