GM Barcelona | viernes, 02 de octubre de 2015 h |

Un estudi internacional, aleatoritzat, de fase III (estudi Oratorio) liderat per Xavier Montalbán, cap del Servei de Neuroimmunologia Clínica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i director del Cemcat, demostra que l’administració d’un nou fàrmac experimental, l’ocrelizumab, desenvolupat per Roche, aconsegueix reduir la progressió clínica de l’esclerosi múltiple primària progressiva (EMPP).

La important aportació d’aquest estudi és que fins ara, aquests pacients no disposaven de cap tractament per a la malaltia, i aquest és el primer medicament en fase d’investigació que aconsegueix resultats efectius en l’evolució clínica de l’esclerosi múltiple primària progressiva. Els resultats d’aquest estudi es presentaran el 10 d’octubre vinent en la 31 edició de l’Ectrims, el Comitè Europeu per al Tractament i la Investigació en Esclerosi Múltiple.

L’estudi Oratorio ha analitzat l’eficàcia de l’ocrelizumab en 732 pacients amb esclerosi múltiple primària progressiva i la principal conclusió és que aconsegueix frenar la progressió de la discapacitat que provoca la malaltia. L’ocrelizumab és un anticòs monoclonal dissenyat per atacar selectivament les cèl·lules CD20B+ que es creu que tenen un paper clau en el deteriorament de la mielina i els nervis, una característica comuna en els pacients amb esclerosi múltiple. L’ocrelizumab actuaria unint-se a la superfície d’aquestes proteïnes per preservar les funcions més importants del sistema immune.

Com assegura Xavier Montalbán, “els resultats d’aquest assaig clínic són rellevants perquè demostren que podem administrar als pacients amb esclerosi múltiple progressiva primària un nou fàrmac experimental que frena la progressió clínica de la malaltia en la fase inicial; i això suposa un gran avanç per a aquests pacients, que no disposaven de cap tractament fins a l’actualitat”.

L’esclerosi múltiple és una malaltia crònica que afecta 2,3 milions de persones arreu del món, per a la qual, actualment, no existeix una cura. La majoria de pacients experimenten els primers símptomes entre els 20 i els 40 anys, el que la converteix en la primera causa de discapacitat no traumàtica en els adults joves. La malaltia es produeix quan el sistema immune ataca anormalment l’aïllament del nervi (mielina) del sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) afectant primordialment el nervi òptic i causant la inflamació i el dany corresponent que es manifesta de forma constant amb diversos símptomes com ara debilitat, fatiga i dificultat per veure, que amb el temps poden derivar en una discapacitat important.

Aproximadament una de cada deu persones amb esclerosi múltiple són diagnosticades amb la forma primària progressiva de la malaltia i els símptomes neurològics que provoca apareixen de forma progressiva i empitjoren al llarg dels mesos o anys.