Mar Barberà Barcelona | viernes, 20 de febrero de 2015 h |

La qualitat de la cooperació entre el sector públic i el sector privat i el seu desenvolupament són determinants fonamentals per respondre a les exigències de l’entorn actual i per assolir els reptes de futur. Tanmateix, la col·laboració público-privada no és només un objectiu desitjable que cal potenciar, és una realitat existent a tot el territori i en tots els àmbits del sistema sanitari català. Amb aquestes premisses com a base va tenir lloc la II Jornada Tècnica Col·laboració Público-privada, on els experts van posar sobre la taula de debat la necessitat del desenvolupament d’eines per afavorir la interoperabilitat entre ambdós sectors. Les jornades, organitzades per La Unió-Associació d’Entitats Sanitàries i Socials, van tenir lloc a l’Hospital General de Catalunya, el passat 18 de febrer.

Segons Mònica Reig, directora associada del programa Partners de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE, la primera condició que s’hauria de donar perquè la cooperació público-privada sigui efectiva és disposar d’un marc institucional i normatiu adient, que permeti l’encaix dels dos sectors. A parer seu, la cooperació público-privada és una aliança estratègica i, per tant, ha de ser compatible en valors i en expectatives de futur. “És molt important que estiguin alineats els objectius i que siguin compatibles amb els valors de les dues organitzacions”, va afegir.

208 iniciatives de col·laboració diferents

En el marc de la jornada, Anna Riera, directora sanitària, social i de participació associativa de La Unió, va presentar l’estudi que aquesta entitat ha realitzat sobre col·laboració público-privada. Un estudi que identifica acords formals de col·laboració entre dues o més entitats independents que comparteixen recursos amb la finalitat que els resultats assistencials per a la comunitat siguin millors que si operessin separadament. L’estudi mostra 208 iniciatives de col·laboració diferents amb l’objectiu d’analitzar la caracterització i el desenvolupament de les col·laboracions en el sector sanitari català.

Els resultats mostren que el 80 per cent de les col·laboracions s’han realitzat en l’àmbit d’activitat d’atenció especialitzada. Pel que fa a les col·laboracions per tipologia del sector, es comprova que el 50 per cent de les col·laboracions s’han realitzat entre el sector públic i el sector privat. La comarca que registra el percentatge més alt de col·laboracions, amb un 30 per cent, és el Vallès Oriental, mentre que el Barcelonès representa un 17 per cent del total.

No obstant això, les respostes a l’enquesta han estat voluntàries i vinculades a l’àmbit associatiu de La Unió. De tota manera, la manca d’informació sobre acords en alguns àmbits territorials no pressuposa que hi hagi una manca d’iniciatives. L’informe conclou que el 64 per cent de les col·laboracions establertes són operatives ja que permeten millorar l’eficiència, la qualitat i l’accessibilitat dels serveis assistencials que es presten en els diferents àmbits d’actuació i afavoreixen l’atenció de proximitat.

En declaracions fetes a GACETA MÉDICA, Riera va defensar el model de col·laboració público-privat. “El concepte d’allò que és privat està mal entès, perquè aquestes entitats privades treballen pel sistema sanitari públic i posen com a valors i com a objectius l’implementació de les polítiques sanitàries públiques i la millora de serveis pel ciutadà”, va afegir. Riera també va parlar del paper polític. “Des de l’àmbit polític, moltes vegades no es té la valentia de defensar el valor d’aquestes aportacions privades; per això ens trobem amb dificultats legislatives i normatives. Necessitem una administració pública moderna, que generi confiança en els dos àmbits”, en el sentit “què tots estem treballant pel mateix objectiu”.