José A. Rodríguez Barcelona | viernes, 16 de octubre de 2015 h |

Un treball col·laboratiu realitzat gràcies a un consorci internacional ha establert una nova classificació per al càncer colorectal sobre la base de dades genòmiques. El treball ha estat coordinat pel Grup de Ciència de Dades en Oncologia (Oncology Data Science, ODysSey) del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Els resultats s’acaben de publicar a la revista Nature Medicine. Como explica Rodrigo Dienstmann, investigador principal del Grup ODysSey i primer autor de la publicació, la fortalesa d’aquesta classificació rau en que “s’han estudiat 4.000 mostres de pacients, és a dir, una mostra amplíssima”. A més, els investigadors han fet servir eines pròpies del Big Data (anàlisi massiva de dades), “i això ens ha permès eliminar el soroll, ja que quan treballes amb poques mostres, hi ha molt soroll de dades genòmiques. Amb poques mostres, el nombre de subtipus depèn molt de la cohort. Si la informació genètica està molt esbiaxada cap a un subtipus, no veus els senyals d’un altre subtipus”. Aquest expert assenyala que moltes investigacions han volgut estratificar millor aquests càncers, però “es feien servir poques mostres i algoritmes no estandarditzats”.

Per realitzar la nova classificació s’han fet servir sis algoritmes informàtics diferents i hi han participat més de vint institucions d’arreu del món. D’aquesta manera, s’ha definit un patró de subtipus genòmics de consens que, a més d’identificar les característiques biològiques intrínseques dels tumors, també correlaciona aquestes dades amb el comportament clínic i el pronòstic dels pacients.

Quatre nous subtipus

Un dels nous subtipus és el CMS1 (inestabilitat microsatèl·lit immune, 15 per cent dels tumors), “format per tumors que activen el sistema immune. El problema és que les cèl·lules canceroses posen un fre perquè les cèl·lules immunes no les eliminin. Aquests pacients es podrien beneficiar de la immunoteràpia”.

En canvi, el CMS2 (epitelial canònic, 40 per cent dels tumors) “és el tumor de còlon clàssic, amb alteracions a les vies Wnt i Myc i moltes alteracions cromosòmiques. Creiem que són els tumors que més es poden beneficiar de la quimioteràpia”.

El CMS3 (epitelial metabòlic, 15 per cent dels tumors) “és un subgrup que no ens esperàvem trobar” i es caracteritza per tenir desregulació de les vies metabòliques associades a mutacions del gen KRAS. “Aquests tumors potser estan relacionats amb hàbits de dieta, i la seva evolució pot ser molt peculiar. Tenen alteracions moleculars úniques, i caldrà explorar-los molt més”. Per últim, el CMS4 (mesenquimal, 30 per cent dels tumors) “presenta un pronòstic molt desfavorable, ja que aquests tumors presenten moltes recurrències, amb cèl·lules addictes a l’angiogènesi i amb invasió estromal”.