Mar Barberà Barcelona | viernes, 04 de septiembre de 2015 h |

Francesc Duch, secretari general de Metges de Catalunya (MC), ha explicat, en una entrevista per a GACETA MÉDICA, com veu la situació sanitària catalana i quines accions estan duent a terme des del sindicat on treballa.

Pregunta. Com es posiciona MC davant la creació del consorci de Lleida i el de l’Hospital Clínic?

Resposta. Aquests són dos consorcis ben diferents. El de Lleida implica l’ICS, és una forma de desmantellar l’ICS. L’altre, en canvi, només afecta el Clínic. Nosaltres no tenim cap objecció especial cap al consorci de l’Hospital Clínic perquè s’assembla molt a altres consorcis que ja existeixen a Barcelona. Per tant, si els professionals d’aquest hospital hi estan d’acord, a nosaltres ens sembla bé. El de Lleida és una qüestió diferent perquè implica l’ICS i aquest fet suposa un fraccionament territorial. Seria el primer cas, ja que després volen seguir amb altres hospitals, com el de Girona. Davant d’aquest fet sí que ens vam mostrar reticents perquè prevèiem que, d’una banda, podia representar una retallada de llocs de treball i, d’altra banda, vam veure que es perdia la transparència en la provisió d’aquests llocs de treball. Actualment, l’ICS és molt transparent perquè es fan convocatòries de mèrit i de capacitat, això canviaria amb el nou consorci. No estem gens d’acord amb la desvinculació de l’ICS perquè pensem que estan afegint complexitat a una sanitat, ja de per si, prou complexa. La sanitat catalana és molt complexa perquè té seixanta-vuit hospitals, vuit dels quals són de l’ICS però els altres seixanta estan regits per empreses diferents i això s’ha de simplificar. La nostra proposta per simplificar-ho és unificar tots els hospitals en una empresa pública que els dirigeixi tots, just el contrari del que volen fer.

P. Creu que tots els hospitals es poden dirigir des de les oficines de l’ICS?

R.Penso que la llei de l’ICS permet donar tota l’autonomia necessària als àmbits territorials sense haver de fraccionar l’ICS i haver-lo de vincular a altres organitzacions, algunes de les quals són de la mateixa Generalitat. Si totes aquestes empreses presten els mateixos serveis assistencials, tenen el mateix titular i el mateix propietari, la Generalitat, el més lògic és que formin part d’una única empresa.

P. Què creu que pot aportar, des del consistori, el partit d’Ada Colau a la sanitat catalana?

R. Actualment tenim un escenari municipal nou amb l’entrada de grups polítics que fins ara no hi eren. Nosaltres ens hem posat en contacte, a través de les nostres organitzacions territorials, amb aquests nous grups polítics. Hem ofert assessorament i els hem invitat a reflexionar sobre el fet que molta culpa del desori que viu la societat catalana és de l’organització municipal, ja que cadascú ha volgut tirar cap a casa seva. No s’ha fet una planificació dels recursos en funció de les necessitats del país, sinó que s’ha fet una planificació en funció dels capricis i de les necessitats percebudes de cada municipi. Per exemple, a tot arreu hi ha sobredotació d’estructures hospitalàries; tenim l’hospital de Reus, el d’Olot o el de Berga, que no s’ha posat ni en funcionament. Tot això representa una càrrega financera que s’ha de treure dels recursos assistencials. En moltes comarques, la principal empresa financera és l’hospital. Aquests diners no arriben al pacient sinó que es perden pel camí pagant una obra mastodòntica. D’altra banda, és necessari que l’ajuntament presti assistència? O hauria de vetllar perquè no faltin pediatres, perquè el servei no es deteriori o perquè no es tanqui a les nits un recurs assistencial per temes econòmics? Aquesta és la funció dels ajuntaments i no pas entrar en una qüestió que no és municipal però que s’ha fet municipal per interès.

P. Segons MC, l’augment salarial del cinc per cent que s’ha fixat en el conveni de la concertada és un engany.

R. Els altres sindicats de seguida corren a signar-ho tot. Nosaltres pensem que estan caient en una trampa i el temps ens ha mig donat la raó. En aquest cas, la Generalitat ha vist que aquest acord entre patronals i sindicats ha compromès l’administració. Si l’administració té un 5 per cent assignat als augments salarials, ha de ser un 5 per cent i si això es modifica per llei, es modificarà quan ho digui l’administració.

P. Quin és el proper pas d’aquest conveni?

R. Ara ja està signat i aprovat, nosaltres el recorrerem i ja veurem quins resultats obtenim. Però crec que no ens anirà mai bé fins que no fem un conveni mèdic.

P. Què necessiten per dur a terme el conveni mèdic?

R. Una reforma jurídica. Que es creï una llei d’ordenació de la professió sanitària a Catalunya que digui que els assumptes d’ordenació professional queden fora de l’ordenació laboral. Em refereixo a aspectes com la carrera, la titulació, la jornada del metge, les guàrdies, jornades laborals que continuen en guàrdies, guàrdies localitzables, etc. Aquestes condicions laborals amb característiques tan específiques només les té el col·lectiu mèdic.