Mar Barberà Barcelona | viernes, 13 de febrero de 2015 h |

La gestió clínica (GC) implica un canvi de mentalitat per part de tots els agents que formen el sistema organitzatiu sanitari. Així ho van expressar metges i infermers durant el Congrés Nacional de Gestió clínica “Realitat o ficció”, celebrat a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona els passats 11,12 i 13 de febrer.

La gestió clínica constitueix un procés de redisseny organitzatiu que incorpora als professionals sanitaris en la gestió dels recursos utilitzats en la seva pròpia pràctica clínica. Suposa atorgar a aquests professionals la responsabilitat sanitària i social que li correspon a la seva capacitat de decisió al costat del pacient. Cal recordar que aquest model ha generat certa controvèrsia ja que algunes comunitats ja han desenvolupat models d’organització en les unitats hospitalàries, independents de la gestió central de l’hospital, però cadascuna de les regions ha apostat per diferents models de gestió. Tanmateix, el Fòrum de la Professió Mèdica (sindicats, OMC, degans de facultats, estudiants, societats científiques) ha pactat amb el ministeri un Reial Decret per homogeneïtzar els diferents models autonòmics en un de sol, però això no sembla una tasca senzilla si tenim en compte que, a dia d’avui, els models ja funcionen en algunes comunitats i canviar-los pot resultar complicat.

A banda d’aquests temes, al llarg de les jornades es va poder debatre sobre les fites de la gestió clínica, compartir experiències de models en curs i definir els rols dels diferents col·lectius que conformen el sistema sanitari.

Aplicació en la realitat de l’entorn

Ignacio Carrasco, director assistencial de la Fundació Althaia de Manresa, va parlar dels contractes de gestió en l’aplicació de la gestió clínica en el dia a dia d’aquesta entitat. La Fundació Althaia té un projecte de gestió clínica des de 2011 i utilitza els contractes de gestió com a “eina per a traslladar als equips la gestió, monitoritzar i assolir els objectius”, va dir. Carrasco va explicar que s’assigna un pressupost a cada unitat de gestió. “Al 2014 ja s’ha descentralitzat i passat als equips un total de 68 milions d’euros, que implica el 48 per cent del pressupost general”, va assenyalar.

Per la seva banda, Albert Pons, director de Gestió i Prestació de Serveis de Salut i adjunt a la Gerència Territorial ICS Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, va dissertar sobre la seva experiència en la gestió de proveïdors a través d’un projecte de mesogestió desenvolupat a Tarragona. El 2003 es va signar, amb diferents proveïdors de les comarques, un conveni de col·laboració en matèria de salut. “Aquest conveni és fruit del Pla de Salut de Catalunya, que potencia la capacitat i l’increment de la resolució en els diferents nivells assistencials a nivell territorial”, va dir.

Oriol Porta, cap de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau, va explicar que l’organigrama d’aquest centre es basa en un model organitzatiu vertical on l’àrea mèdica i l’àrea d’infermeria estan clarament separades. Precisament, va dir, aquest model xoca frontalment amb el model interdisciplinari. “La principal barrera és la mental, s’ha de pensar a canviar el sistema”, va afirmar. Porta va explicar que a l’Hospital de Sant Pau s’ha creat un equip de sòl pèlvic amb dos metges i dues infermeres, amb agenda pròpia per programar i prendre decisions.

Diferents perspectives professionals

Pere Vallribera, president de la Societat Catalana de Gestió Clínica, que pertany a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques a Catalunya, va moderar el debat sobre les diferents perspectives professionals en la gestió clínica. En aquest sentit, Carme Valls, cap de l’Àrea d’Infermeria de l’Hospital de Sant Pau, va posar com a exemple de gestió clínica en el part el programa “Cap a Casa”, que estan duent a terme en aquest centre i que “és fruit d’alinear els objectius de l’hospital amb els de la pacient”, va dir. Amb aquest programa es dóna l’oportunitat a la pacient d’anar abans cap a casa i reduir dos dies l’ingrés al mateix temps que l’hospital redueix despesa.

Per la seva banda, Xavier Borrás, coordinador clínic assistencial de l’Hospital de Sant Pau, es va referir a la gestió clínica com un procés d’integració. I va dir que els metges tenen “una confusió enorme entre el que és el procés clínic assistencial i el procés de la malaltia”. Borrás va afirmar que l’univers mèdic és totalment vertical però “les necessitats dels pacients són transversals”.

Sobre el tema de la participació ciutadana va parlar Manuela Lacida, directora d’Atenció a la Ciutadania del Districte Sanitari Bahía de Cádiz-La Janda. Va explicar que a Andalusia, per norma, totes les unitats de gestió clínica han de tenir una comissió de participació ciutadana. Finalment, Helena Ris, directora general d’Unió Catalana d’Hospitals, va reconèixer que a Catalunya el grau d’implementació del model de gestió clínica és irregular i que funciona millor en l’AP que en l’àmbit hospitalari. Com a bon exemple d’aquest model en AP va citar les Entitats de Base Associativa.

L’actual sistema organitzatiu mèdic és vertical, mentre
que la GC proposa un canvi cap a la transversalitat

La GC facilita la variabilitat
i no l’estandarització i promou la comunicació interdepartamental

“GC és treballar en equip”

Pere Vallribera, president de la Societat Catalana de Gestió Clínica, que pertany a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, destaca que la GC no treballa per estaments sinó que treballa en equip. “És un equip que té molta autonomia”. I resalta les singularitats de la GC a Catalunya, ja que “en el sector català el 70 per cent dels recursos hospitalaris no són de gestió directe, mentre que a la resta de l’Estat el 80 o 90 per cent sí que ho són”. D’aquesta manera, va dir, “a la resta de l’Estat fan normatives en base a un sistema que és diferent del nostre”. Però, a parer seu, “la proposta de GC hauria d’estar marcada per característiques com la descentralització, l’autonomia, la flexibilitat…”.