L’optimització del programa de cirurgia cardíaca de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha reduït un 81 per cent la llista d’espera. L’octubre de 2013, l’hospital va implementar un pla d’optimització del seu programa de cirurgia cardíaca per tal de disminuir tant el nombre de pacients en llista d’espera com el temps de demora. Els resultats de la intervenció implementada han estat una de les cinc experiències premiades en el Pla de Salut 2011-2015.
Entre l’octubre de 2013 i el setembre de 2014, el percentatge de pacients en llista d’espera de cirurgia cardíaca de l’Hospital Universitari de Bellvitge s’ha reduït un 81 per cent, passant de 226 a 44 pacients. “Pel que fa al temps d’espera, mentre que l’octubre de 2013 hi havia 123 pacients que portaven més de sis mesos d’espera, el novembre de 2014 cap pacient superava els tres mesos d’espera”, assegura Albert Miralles, cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Universitari de Bellvitge. “Aquesta llista d’espera inclou exclusivament pacients que no estan en situació de risc vital, ja que tots els casos que necessiten atenció immediata són intervinguts amb caràcter urgent”.
Com explica Francesc Esteve, del servei de Medicina Intensiva de Bellvitge, entre les iniciatives que han permès reduir la llista d’espera destaca que “s’han revisat i actualitzat les indicacions quirúrgiques i s’ha actualitzat el protocol pel maneig del postoperatori”. D’altra banda, també s’ha millorat la selecció de pacients candidats a fast-track, és a dir, es seleccionen molt millor en el preoperatori els pacients en els quals es podrà fer una extubació precoç entre les 3 i les 6 hores després de la intervenció. Segons Esteve, l’èxit de l’optimització del programa es deu a “la suma de totes les iniciatives que s’han dut a terme”. Per exemple, s’ha fet una revisió administrativa de la llista d’espera per cirurgia cardíaca major. També s’ha adequat la data d’ingrés amb la data d’intervenció, “per mirar d’ajustar les estades”. Tanmateix, s’ha planificat millor l’espai per a pacients urgents a quiròfan. D’aquesta forma, “sempre hi ha espai per a un pacient urgent i, si no hi ha cap urgència, sempre hi ha un o dos pacients que poden ser operats”. A més, la unitat de cures intensives “l’assumeix el metge d’intensiva” i s’han creat circuits clínics i administratius amb altres centres emissors de pacients, com l’Hospital Moisès Broggi i l’Hospital de Sant Boi.
