C. OSSORIO Barcelona | viernes, 10 de enero de 2014 h |

El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) és un dels 14 centres de referència en càncer colorectal de diversos països europeus (UK, Irlanda, Espanya, Bèlgica, França, Itàlia i la República Txeca) involucrats en l’estudi Europeu MErCuRIC, liderat per la Universitat de Queen (Regne Unit) i finançada pel VII Programa Marco de la Comissió Europea amb sis milions d’euros.

Com destaca Josep Tabernero, director del VHIO i del Programa de Recerca Clínica, que liderarà aquest treball a Espanya, el més destacable del projecte i el motiu pel qual la Comissió Europea ha apostat per ell és que està molt sincronitzat i permet l’avaluació dels tumors d’una forma molt individualitzada. “D’una banda, analitzem amb tècniques de genòmica i proteòmica les característiques del tumor; després provem com funcionen els tractaments en ratolins, i en tercer lloc analitzem el tractament en assaig clínic”.

En concret, tot el projecte gira al voltant de la inhibició de dues dianes clau en el càncer colorectal: MEK i MET, aquest segon un receptor que s’activa sobretot en situacions de resistència. “Tinguin o no mutacions de RAS, els pacients gairebé sempre presenten activació de MEK, i secundàriament tenen activació de MET”, explica l’expert català.

Xenopatients

El punt de partida ja ve determinat per experiències preclíniques amb les quals comptaven en el consorci que formen aquests centres. Ara, reprodueixen aquestes dades en el que es denomina “xenopatients”, tumors de pacients extrets que són implantats directament en ratolins, “el millor model que tenim avui dia per avaluar de forma preclínica l’activitat de certs tractaments dirigits”.

Fins ara, comptaven amb models en els quals utilitzaven cèl·lules de laboratori, que eren replicants dels tumors humans. Però els “xenopatients” recapitulen gairebé completament les propietats que té el tumor en l’organisme, segons detalla Tabernero.

Comptant amb dades preliminars que la combinació d’inhibidors de MEK i MET són positius en ratolins, ja s’està activant en assaig clínic fase I, un procés que portarà vuit mesos per determinar les dosis recomanades del tractament. El següent pas serà desenvolupar l’assaig fase III.

El tractament específic és l’inhibidor de MEK en desenvolupament PD-0325901 i l’inhibidor de MET crizotinib, també dirigit a la diana ALK i empleat en càncer de pulmó.

És una teràpia que provaran en segona línia de tractament, ja que com indica Tabernero en primera línia les opcions terapèutiques a dia d’avui estan molt dirigides sobre la base de les mutacions de RAS (KRAS està mutat aproximadament en el 48 per cent dels pacients; NRAS en el 8-10 per cent i BRAF en un 3-5 per cent).

“Quan reps cetuximab o panitumumab en primera línia, i tens un tumor RAS wild-type, secundàriament actives MET, i en el moment que hi ha progressió de la malaltia, normalment MET està activat”, especifica per justificar l’elecció de la segona línia en el projecte. A més, en els pacients amb RAS mutat també existeix aquesta activació de MET i MEK.

“Ho farem en segona línia perquè pensem que és més fàcil demostrar el benefici de la combinació en aquesta etapa, amb la finalitat de demostrar que és superior al tractament convencional. I si les diferències fossin molt importants, que esperem que el siguin, llavors apostarem per la primera línia”, aclareix.

Perspectiva traslacional

Un punt destacable d’aquest projecte és que es trasllada “d’una manera molt ràpida” el benefici trobat en els models preclínics al tractament dels pacients.

Així mateix, no només s’analitza en profunditat el tumor de forma prèvia i durant el tractament, sinó que també s’utilitza la biòpsia líquida. “Aprofitem les mostres de sang per detectar DNA circulant i per tant veure mutacions i amplificacions mitjançant tècniques de proteòmica”.

D’aquesta forma, es poden correlacionar els resultats obtinguts de les dues fonts biològiques. “Tenim una perspectiva traslacional molt àmplia”, conclou Tabernero.

En el projecte europeu Mercuric, a més de mostres de tumor, s’utilitza la biòpsia líquida, és a dir, mostres de sang, en les quals es pot analitzar el DNA circulant, amb la finalitat de correlacionar els resultats obtinguts.