M.B Barcelona | viernes, 16 de octubre de 2015 h |

“La governança del sistema de salut (SS) necessita flexibilització, és a dir, més llibertat clínica, i que aquesta vagi acompanyada per la responsabilitat en l’ús dels recursos”. Així ho assegura Guillem López-Casasnovas, fundador del Centre d’Investigació en Economia i Salut (CRES) i autor del llibre El benestar desigual. López-Casasnovas assenyala en el seu llibre, publicat el passat setembre, que l’Estat garanteix la cobertura del risc previsible en salut, però, en canvi, resta absent davant els nous riscos emergents com són les malalties rares o la salut mental. L’expert aposta per un sistema de salut “modulable”, que sigui capaç de donar respostes davant de factors nous com el demogràfic o el tecnològic. “S’ha de donar pas a la innovació, en canvi, tenim un sistema molt copsat per la política, molt enganxat en el passat i costa canviar la mentalitat i la dinàmica”.

D’altra banda, aquest expert defensa la integració sociosanitària, un model que coordini la sanitat amb el sector social, ja que, segons ell, els dos sectors resten encara separats. “El nostre sistema d’especialitats està lluny de solucionar els problemes de multimorbiditat que tenen els malalts crònics, ja que requereixen integració horitzontal, no la parcel·lació orgànica del cos humà”.

Així doncs, a parer de l’expert, s’ha de coordinar i integrar l’organització assistencial i social d’acord amb les malalties actuals. López assenyala que la clau per aconseguir aquesta integració és “la definició d’un objectiu comú que faciliti els incentius i la concreció d’un pla d’atenció al pacient, facilitant la transferència d’informació entre els diferents nivells assistencials”.

L’autor de El benestar desigual observa, en les pàgines d’aquesta nova publicació, que s’ha de redissenyar el sistema i enfocar-lo cap a un binomi entre responsabilitats público-privades, amb control de despesa i contenció del dèficit. Per fer-ho, aposta, entre altres mesures, pel copagament. “Hem d’abandonar la idea d’allò gratuït, perquè res ho és”, diu l’expert, qui també creu que s’ha d’explicar bé al ciutadà la importància del copagament, “perquè tothom entengui que és una alternativa a les restriccions de prestacions sanitàries de cost no assumible”.

Sistema de copagament

Segons López, el copagament és el reconeixement que, en un sistema públic, no es poden donar totes les prestacions independentment del cost. Sempre hi ha d’haver una relació cost-efectivitat, les prestacions que són cost efectives tindrien prioritat i les que són de cost més elevat, o quedarien fora del sistema públic (com en el cas del sistema anglès) o l’Estat les tutelaria amb el copagament. “Aquest copagament també pot ser selectiu i lligat a la renta, pot no demanar-se a tothom”, conclou López.